Madrid i Barça van empatar (1-1) amb gol de Cesc Fàbregas i del jove central del Madrid. Va ser un partit equilibrat, ple d'alternances on, cadascú amb el seu sistema, va donar el màxim de les seves possibilitats, tot i no tenir, ni uns ni altres, gaire encert de cara a porteria. Segons el meu criteri culé, hauria d'haver guanyat el Barça, almenys per un gol de diferència. Tot es resoldrà en el partit de tornada, d'aquí a un mes, al Camp Nou.
Bé, vaig a fer el talladet amb els companys i, després, caminarem una mica, no sé per on anirem, ara ho decidim entre tots. Hem anat a fer la ruta dels ponts. L'Antonio ha portat la càmera de fer fotos i ha fet un reportatge on sortim, barba inclosa, pels diferents i meravellosos racons d'aquest Francolí que sempre sobreviu a les sequeres i a les cremades del trastocat de torn. Hem arribat fins al Pont del Diable, on també hem fet fotos d'aquelles per a la posteritat i per ensenyar als néts i a la història. El meu amic diu que ho penjarà al Facebook i serem famosos, si més no, coneguts... és broma!
Avui haurem d'anar a comprar, segurament al Mercadona, i ja començarem a planificar el cap de setmana, veurem què fem, en parlem. És un quart de tres, la Teresa acaba d'arribar, tot és a punt, dinem, ràpid, bé, amb el motor més accelerat, és dijous i anem de bala, demà serà un altre dia. A Rússia diuen que si tanques els ulls, ben tancats, la teva ànima es fuga a Sibèria, i quan els obres, vull dir els ulls, has de tornar caminant. A mi m'agrada tancar els ulls sense anar a Sibèria i no tornar d'enlloc, perquè ja sóc aquí. I sóc a gust amb la vida i agraït, i vaig de marxa distesa amb parades per la contemplació i l'aprenentatge, per semblar-ho també, a més de ser-ho, un bon alumne de l'escola del seny i la bondat. Aclucaré una mica l'ull al sofà. La Teresa trucarà. Anirem a comprar. Un dia més... de pau i felicitat i agraïment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada