dijous, 31 de gener del 2013

Mesos de costa i crosta

És el darrer dia de la costa de gener, encara que aquest any en seran tots, de costeruts, i a més amb crosta dura de pelar. Començo també el meu quadern Diari personal número 27 i estic acabant el número 12 del Parlem de... Bé, no em queixo, vaig fent i em distrec prou bé. És dijous 31 i sembla que farà bon dia, estem en ple anticicló, però per a la nit de divendres a dissabte hi ha anunciada una espectacular baixada de temperatures, per recordar que som a l'hivern. Són tres quarts de nou, tenim Mercè, la Teresa arribarà tard i jo faig el dinar, un suposar, bé, sí... és allò de l'olla exprés i l'ou dur, el Vitalinea i el Danacol i a córrer.

Madrid i Barça van empatar (1-1) amb gol de Cesc Fàbregas i del jove central del Madrid. Va ser un partit equilibrat, ple d'alternances on, cadascú amb el seu sistema, va donar el màxim de les seves possibilitats, tot i no tenir, ni uns ni altres, gaire encert de cara a porteria. Segons el meu criteri culé, hauria d'haver guanyat el Barça, almenys per un gol de diferència. Tot es resoldrà en el partit de tornada, d'aquí a un mes, al Camp Nou.

Bé, vaig a fer el talladet amb els companys i, després, caminarem una mica, no sé per on anirem, ara ho decidim entre tots. Hem anat a fer la ruta dels ponts. L'Antonio ha portat la càmera de fer fotos i ha fet un reportatge on sortim, barba inclosa, pels diferents i meravellosos racons d'aquest Francolí que sempre sobreviu a les sequeres i a les cremades del trastocat de torn. Hem arribat fins al Pont del Diable, on també hem fet fotos d'aquelles per a la posteritat i per ensenyar als néts i a la història. El meu amic diu que ho penjarà al Facebook i serem famosos, si més no, coneguts... és broma!

Avui haurem d'anar a comprar, segurament al Mercadona, i ja començarem a planificar el cap de setmana, veurem què fem, en parlem. És un quart de tres, la Teresa acaba d'arribar, tot és a punt, dinem, ràpid, bé, amb el motor més accelerat, és dijous i anem de bala, demà serà un altre dia. A Rússia diuen que si tanques els ulls, ben tancats, la teva ànima es fuga a Sibèria, i quan els obres, vull dir els ulls, has de tornar caminant. A mi m'agrada tancar els ulls sense anar a Sibèria i no tornar d'enlloc, perquè ja sóc aquí. I sóc a gust amb la vida i agraït, i vaig de marxa distesa amb parades per la contemplació i l'aprenentatge, per semblar-ho també, a més de ser-ho, un bon alumne de l'escola del seny i la bondat. Aclucaré una mica l'ull al sofà. La Teresa trucarà. Anirem a comprar. Un dia més... de pau i felicitat i agraïment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada