Empiocat - escola

No tinc febre, però encara no circulo com cal. Avui tampoc no he anat enlloc, bé... sí, he anat a esmorzar a la grangeta Sant Vicenç, on els diaris fan totes les referències a les quatre pilotes d'or consecutives que ha aconseguit el millor jugador de futbol de la història, és a dir, Lionel Messi.

Quan tornava cap a casa, després de fer un tomb pel Serrallo, he passat per davant del pati de l'escola i no he pogut resistir la temptació d'aturar-me una bona estona i contemplar, a distància, mestres i nens en el seu esbarjo de les onze. Hi havia una calma en moviment... un grupet de petits amb un nen de color que ho passava pipa; una púber amb grans en un racó, prop d'on jo els observava, semblava trista però no molt; els més grans enraonaven per grups, com parlant de les seves coses de grans; al mig, dues mestres joves, amb texans ajustats, i dues de més grans s'explicaven la vida de família i torrons, però sense perdre de vista la canalla, no massa cridanera, però sí activa i feliç. El pati de l'escola... ara se n'apropa un que ve de la pista de bàsquet i es queixa que un altre nen ha xutat la pilota de bàsquet... Coses de l'esbarjo: m'hi està o no amic o amiga, juguem a corda, a metges o a mestres, a futbol o a bàsquet, sempre hi ha algú que camina sol, sempre hi ha algú que se n'adona...

L'hora del pati és, molts cops, un temps d'autenticitat on el mestre, només observant, veu coses dels nens que potser a classe serien impensables, al igual que passa a les sortides culturals o a les excursions i a les colònies. A dos quarts de dotze ha tocat un timbre suau (jo gairebé no l'he sentit) i els alumnes, tranquil•lament, sense fer files, ni córrer, ni xisclar massa, han anat entrant a les respectives classes... només un parell s'han endarrerit perquè, mentre esperaven, feien els últims tocs a una pilota nova del Barça, que els han deixat els Reis. M'ha agradat de veure aquest primer pati de l'escola veïna, sobretot la naturalitat de tot plegat, on els nens feien de nens, és a dir, que feien de tot i bo, i els profes feien de mestres que és el que ha de ser. Des de la finestra dels geranis veig l'escola i sovint sento soroll, per a mi bona música, de nens i els veig fent gimnàstica o fent jocs i passant-ho d'allò més bé. Per molts anys!

Bé, són dos quarts de dues. Vaig a parar taula, escalfar una mica les llenties i esperar una mica que arribi la reina de la casa, que avui ja ha començat la tasca. La Mercè ja ha marxat i ens ha deixat una llista de coses per comprar, així que aquesta tarda toca Mercadona i, a més de verdures i alguna cosa per la planxa, comprarem els productes de neteja que ens demana. Demà sí, si Déu vol, anirem al Delta... hem de collir taronges, ara és l'hora i estan bé de madures. Carregarem el cotxe i en vendrem algunes bosses... Bon any!!