Presagi

De vegades costa dormir però acabes dormint i és curiós... somiant, somnis bonics, sense fumar-te cap cigarreta d'aquelles que diuen provoques al•lucinacions. En tancar els ulls i quedar-te immòbil, veus, vols veure en la foscor, i de forma inconscient allargues el coll per veure millorat el que hi ha al final del túnel. No, no és només un miratge fictici, una il•lusió òptica... penses realment, i fins i tot et sap greu dormir, que el món ha canviat, per a bé, per a normal, per viure millor, amb respecte, amb dignitat. Suïssa només és un país molt alt i molt verd i les Bermudes un lloc de vacances sense caixes no comptables. Es poden aixecar catifes perquè, a sota, no hi ha res per amagar i no cal que calli ningú per por a la rèplica, tothom pot tirar la primera pedra perquè és lliure de pecat... encara que no té, tampoc, a qui tirar-la perquè no hi ha reu, ni perseguits, ni tancs, ni salva-pàtries.

He vist un polític amb les dents prop del pastís de tots... i no mossegava, i els sobres que abans només contenien cartes ara han desaparegut, majoritàriament, perquè la gent utilitza el correu electrònic... i no, no hi ha cap sobre incrustat per la paret, ni plens de cèntims que després no ha vist ningú, diuen. Han tornat els bitllets de 500 € i els pisos de cent metres quadrats, les persones arriben a fi de mes i estalvien per anar a estiuejar a la meva mar... tot perquè hi ha feina i es fa com cal i es cobra amb justícia. He vist un banc que no cobra comissions, ni té fins d'inversió i, a més, no es descapitalitza ni s'ha de reomplir. Tota una sorpresa, que m'ha despertat de joia i immensa felicitat, ha estat veure que tots els nens del món menjaven cada dia, i anaven a l'escola, i els mestres tenien la consideració que mereixen per part de tothom i, a més de deixar-los ensenyar en català, cobraven, fins i tot, les pagues de Nadal i de l'estiu...

He vist, entregats i a casa, els nostres cervells, investigant a les nostres universitats, a gust, en pau i amb pressupost. Els medicaments tornaven a ser totalment gratuïts per als pensionistes, i la sanitat accessible i a l'abast de tothom. Les esglésies romanen obertes dia i nit, no hi ha portes blindades, ni assegurances de robatoris. M'ha sorprès veure que la gent s'escolta i l'oposició no és per sistema, sinó constructiva, i la democràcia no significa dir el que vulguis, sense que ningú et faci cas, tot per amagar la pitjor dictadura... He vist que la pau és llei del món, com diu la cançó... Aleshores, no vull despertar!!