Alguna cosa més que un respecte

A la Basílica del Pilar hi ha dues bombes que no van fer de bomba... ara només guarneixen, són testimoni de tanta llum i fe. Mentre, la Verge, que no vol ser francesa, contempla com l'Ebre passa amb silenci i, sota del seu mantó, canalla d'arreu, convenciment d'una bona protecció... i amb foto per a la posteritat. La Plaça del Pilar és una festa i es veuen coses... des d'aquelles senyores de visita diària i convenciment profund, fins als qui van a veure el pessebre de mida natural i escena rural, o els que es guanyen la vida oferint Pilarica en totes les seves versions. En plena visita, te n'adones dels diferents santuaris amb els seus devots específics (ens va encantar Santa Llúcia) i el vigilant dient que no podíem fer fotos, tot i veient que n'hi havia d'oficials i consentides... al final, tothom en feia, normal, com també ho és que t'emportis un record de Saragossa i, com no, sempre busques i trobes i compres una Basílica amb Verge, encara que només sigui una porta que, després de veure una ciutat tan bonica, et transporti cap a la transcendència. També penso en la bellesa artística i en la quantitat d'esglésies, gairebé a totes les places i carrers, algunes obertes i a l'alçada de les seves espectaculars façanes. Col•legis preciosos, escoles Pies o de La Salle, el Seminari, la Seo, zona universitària, bancs i caixes espectaculars, hotels de prou estrelles, etc. Per al visitant, és una ciutat amable i espiritual i mereix alguna cosa més que un respecte...

Continuo empiocat, però sense febre, tampoc perdo la gana i m'he menjat un entrepanet de mare que m'ha fet la Teresa. El Pere ja s'ha gitat i nosaltres mirem un CSI. Demà tornarem a quedar sols però, abans, farem els honors al "calent"... poca broma!!