A casa

Tampoc he sortit i, tot i que estic com a fluixot, potser m'estic acomodant una mica i això no hauria de passar, o cauré en tot allò que m'havia proposat d'evitar. És cert que fa fresqueta i es veu que en farà encara més, diuen que ara sí arribarà realment l'hivern. De totes formes m'he de reactivar ja. És l'última plana del quadern número onze del meu bloc "Parlem de...". Crec que he fet via i em continuo divertint, així que... més que una amenaça perquè també m'ocupa un temps, m'ajuda a veure, fins i tot mirar, recordar, reflexionar...

Avui la Teresa surt a les dues i faig el dinar jo: bajoques i ous durs, poca broma, és alta cuina de disseny i em surt al punt de sal i cocció... 10-12 minuts d'olla exprés i un pessic precís de la iodada. Sóc un linx en el complicat art de pelar ous, ho brodo i els deixo nets i polits i a punt. De postres, iogurt Vitalinia cremós i Danacol, per si de cas se li acut de tornar, vull dir al meu colesterol. La Mercè és a punt de marxar, són dos quarts d'una, aleshores entraré en acció, tot un cuiner que tindrà com a primera missió una sana neteja de mans per passar, després, a la complicada i entretinguda tasca de partir i treure les puntes de les tavelles papilionàcies (bajoques per als amics). Mentre es couen, pararé la taula al menjador, res de cuina i tal..., i quan arribi la princesa blava (pel gelat que portarà el nas) tot estarà a punt i al seu gust. Amén.