Barba

Dedicada a tots els amics, coneguts, familiars, algun seguidor del bloc, públic en general, mares en particular i gent tota de bona voluntat, sense perill d'infart i amants de l'estètica, a més a més de l'ètica, romàntics, somiadors, seguidors de Bécquer, Don Gustavo Adolfo, a totes les joves sixtines, a més de les catedrals ben conservades, passant, evidentment, per les escoles d'art i harmonia, perquè la posteritat no es quedi només amb els clàssics consagrats, Darwin, Sean Conneri o els barbuts de la típica setmana de gener, però... sobretot a petició de la teacher més teacher de totes les "titxers", us presento, en exclusiva totalment rigorosa i única, per primera vegada a Catalunya... (música d'aparició miraculosa): la meva barba blanquinosa, deixada anar en un principi, fins que el meu fill, expert en barbes de pare, ha deixat la seva empremta. A partir d'ara, podeu riure, amb la benevolència que us caracteritza a tota la gent que he tingut la sort de conèixer. De ben segur que riureu amb mi, no de mi. Gràcies guapos, el temps passa, però sempre us sento a prop. Una abraçada!