Ara, ja amb nou horari, sortim a les deu, amb més presència de sol i menys fred. Així ho hem fet i jo amb tota la barba de deu dies, tal com raja, sense arreglar, platejada i amb punts negres, a l'inrevés de l'americana d'en Messi, que era negra amb punts blancs. Parada al Miracle, on avui es contemplaven una dotzena de vaixells de tota mena, i cap a l'Arrabassada, on l'altre dia vam veure un esquirol, petit però amb una cua molt estarrufada, travessar el carrer des del pins d'un xalet benestant fins als d'un altre que no es quedava enrere. Avui, destacaven unes ones que, en xocar contra les roques, s'aixecaven desafiants, gairebé arran del passeig que baixa paral•lel a la carretera fins la platja.
L'Antonio m'explica que hi ha molt mar de fons mentre mitja dotzena de joves, ben equipats i atrevits, semblen gaudir, en pla gairebé professional, fent meravellosos equilibris damunt la post plana que balla artísticament per les generoses ones de la nostra mar... Passa una mica com al Delta. L'entorn de Tarragona és bonic i diferent, independentment de l'època de l'any en què ho contemples. Sempre m'ha agradat veure el vora mar, la sorra, la platja, el mar, el meu i el de tots. A l'hivern em sona més autèntic, més real, més poètic, més propi de somnis i records, vivències de multituds i soledats o solituds.
Després de la recreació oxigenada de la incomparable Mediterrània, com sempre: ca la Lourdes, coca-cola zero total i dutxa, necessària i reparadora. Són dos quarts de dues i la Teresa encara no ha arribat. Tinc ganes de posar el conill al microones... ja la sento, es veu que ha anat a comprar alguna cosa que feia falta. Tinc la taula parada, tot és a punt, dinem, tranquils, a casa. Aquesta tarda arribarà més tard, ja que comença a impartir un curs d'informàtica (Moodle) als mestres d'un col•legi de la Selva del Camp. Crec que és un col•legi concertat el que ha tingut la sort de contactar amb la Teresa i ella viurà, també, altres experiències. Sempre podem aprendre, tots i de tot.
Són les quatre. No he fet migdiada, així a la nit dormo millor. Sempre, a aquesta hora, m'agrada mirar algun programa de fauna que fan a TV2, però avui m'he enganxat a la pel•lícula "Un hombre inocente", un clàssic del cinema, d'aquelles que m'encanten pel ben ambientades que estan, tan les problemàtiques de la presó com el drama que viuen el presoner innocent i la seva dona, que lluita des de fora sense èxit. Molt bona, amb un final lògic. Grans actors!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada