De tot i bo

Comencem la setmana amb molt vent però amb anticicló a tocar, instal•lat per dies i augmentaran les temperatures. El dia s'allarga i, després d'un diumenge de glòria per al Barça i el handbol, encara vam tenir temps d'anar a Deltebre a collir taronges. Avui, a quarts de deu, érem tots al de Walter i hem decidit anar a caminar, per la vora del Francolí, fent la ruta dels ponts fins arribar al Pont del Diable. Des d'allí, després de l'habitual reparació de bessons, ens hem arribat a la zona on els germans Puig i Valls tenien inscrites sobre grans pedres unes frases on proclamaven el seu amor a Déu... i als arbres. Ja de tornada, hem passat a veure l'àngel, que continua presidint el seu espai, tot i el lamentable estat d'abandonament per part de l'administració de torn... allò que podria ser culte, bellesa i cultura, entre natura, és un niu brut, destarotat i ruïnós... trist, molt trist.

Gairebé era la una quan arribàvem i no hem anat a ca la Lourdes, com fem sempre, hem marxat directament cap a casa. La Teresa avui surt a la una i volia, almenys, tenir la taula parada, les postres a punt i un parell d'ous durs pelats per a complementar unes delicioses gules amb tronquets de surimi que la "súper" tenia preparades i que només calia escalfar un minutet al microones. Perfecte, hem dinat, hem pres cafè i ella cap a classe i jo no, que ja n'he fet prou... Ara toca fer esport, escriure, migdiada, lectura, Barça, amics, cinema, fauna, geranis, taronges, família, Teresa, Pere, Mar, costa i aire, cel i Delta, i el paradís particular de cada poble petit, vi negre i oli d'oliva més o menys verge. Ara toca gaudir de tot, racionalitzar-ho i fer-ho amb companyia, amb la de la meva dona, companya total cinc estrelles, i amb el meus joves de Barcelona, tot i que volen i han de volar sols, però sota la protecció d'aquells que els estimem.

La Teresa arribarà tard, gairebé a les vuit... té curset i és formal i puntual, així els seus alumnes tenen l'exemple, a més de la gràcia docent, d'aquella que en fa de la implicació un valor capdavanter. Puc fer migdiada, no gaire, si no a la nit em costa dormir, puc mirar la tele (per la 2 de TVE) algun programa sobre animals que val la pena, o alguna sèrie, o alguna pel•lícula, o llegir... La Teresa em va regalar dos llibres, Colesterol a raya i Para diabéticos, amb més de cent vint receptes de cuina a cada un... puc donar alguna ullada. Mentre, la vida continua, hi ha de tot i bo, a cops no cal ni buscar-ho, també hi ha d'altres moments amb incerteses que vénen soles... i la vida continua.