Països Catalans

A alguns no els agrada ni combreguen amb aquest concepte que jo mai he vist malament. Som molt menys diferents del que volen que ho sembli (repeteixo... alguns). L'extensió territorial de l'anomenada Catalunya Gran és d'uns cinquanta sis mil kilòmetres quadrats i la superfície anomenada Països Catalans és d'una mica més de setanta mil quilòmetres quadrats. En conjunt, formen una població total de més de nou milions de d'habitants, segons les darreres estadístiques. Quant a l'idioma català, a més d'unes formes subdialectals, existeixen cinc grans dialectes principals: català oriental, català occidental, valencià, balear i rossellonès. La divisió dialectal presenta aquest aspecte:

• Català occidental: zona catalana d'Aragó, Lleida, Andorra i sud de Tarragona.
• Català oriental: Girona, Barcelona i Tarragona.
• Balear: Mallorca, Menorca i Eivissa (Illes Balears).
• Valencià: Castelló de la Plana, València i Alacant (País Valencià).
• Rossellonès: Rosselló i Perpinyà.

Bé, potser em deixo alguna cosa però, més o menys, la distribució va per aquí... I vas a Fraga i t'entenen; i ara pots presentar una denúncia en català perquè els Mossos d'Esquadra t'entenen; i a València, tot i el "xe" i les seves erres finals, parlen com nosaltres, semblant als "caveros", encara que allí castellanitzem més d'una paraula que no caldria; i a Mallorca fan anar "es" i "sa" com un article, però un cop ho saps i et familiaritzes amb la musicalitat d'aquesta parla, t'hi entens perfectament; i a Barcelona "l'aiga" volen que sigui "aigua", doncs, no passa res, li diu un de Girona que presumeix i farda de tenir el català més correcte...

És cultura, és riquesa, és comunicació i m'encanten, fins i tot, els subdialectes que encara són més fortuna de la mateixa font. Diuen que parlant la gent s'entén, i jo ho faig amb algun amic, ell en castellà i jo en català, i ens entenem i podem portar una conversa normal i fins fluïda. Molts cops es busquen problemes on no n'hi ha... no es tracta d'imposar res, més aviat d'enriquir-ho, respectar-ho i valorar la llengua com a propietat i sentiment, cultura i patrimoni, per estimar i compartir, si s'escau, però mai combatre i anul•lar...