Demà, Reis...

Avui, cavalcada de cavalls o camells cap al pessebre, amb bou i mula, o no, però amb el cor de la mainada en un puny, la recompensa per ser bo i el carbó per als dolents. Una estrella també anava en la mateixa direcció, alguna cosa passava que no era habitual. Diria que a aquella menjadora amb palla li mancava llum, i el Nen Jesús va fer claror total...

El primer dia a Tarragona i parlo amb sons estereofònics, vull dir amb raspera, nas líquid, gola i pit adolorits, tos que va baixant... i tot allò que passa en aquests casos, encara que no tinc febre, si no em tocaria fer llit, cosa que no faig des què em poso la vacuna de la grip. He anat a veure el farmacèutic nou, que és un xicot molt agradable, i m'ha recomanat algun Efferalgan i un Bisolvon Antitossiu i una mica de paciència i... a córrer. Si no hi ha febre, no hi ha antibiòtic, i la resta són només alleugeridors d'aquest estat incòmode.

La vida continua a l'any 2013. Fa un dia preciós, amb sol, sense vent, sense sorolls, pacífic. La Teresa ha anat a comprar. El Pere no marxarà fins demà, després de dinar. Avui i demà dinarem a casa i, tenint al Pere, pot passar de tot i bo, i jo ja tinc el millor Reis... la dona i el fill a casa i la resta al cor, tots al cor. La gent descansa, les vacances s'acaben, l'escola comença dimarts i, abans, dilluns si estic millor, anirem a omplir el cotxe de taronges...

Una estona de records... A l'escola, uns dies després de començar les classes, deixàvem que la canalla portés a classe alguna joguina, moltes de les quals no sabia què eren, no ho coneixia, i en gaudia de les explicacions dels alumnes. Sempre recomanava demanar llibres... n'hi ha de molt divertits, i algú em mirava de forma entremaliada. A cops, tenir un passat llarg i ample, i fins i tot ric, et dóna l'oportunitat de reviure situacions que et comporten un gran plaer i t'omplen de bones sensacions...

Mare i fill han acordat que demà farem "calent", el nostre menjar típic del Delta: col, arròs i fesols, enriquit amb cua, peu, orella o morro de porc... no sé de què anirà aquesta vegada, però el millor és el fet amb cua, i la gràcia que té la Teresa en fer-ho. Dimarts començarem a fer bondat, ja ho sabem... allò de planxa i amanida verda, o verdura cuita a la nit, coca-cola alemanya zero total i a córrer... tinc ganes d'agafar la bici i contemplar l'entrada dels vaixells, i anar al mirador del Miracle i baixar fins l'Arrabassada contemplant l'esplèndid espectacle de la costa. També caminarem, sobretot els dies de vent, i anirem per sota els ponts del Francolí i les rutes del Pont del Diable. Tot territori familiar i estimat, com els meus companys del barri que, de ben segur, ja deuen estar a punt de començar la marxa...