Setmana dels barbuts

Diuen que sol ser la més freda de l'any però... poca cosa més us podria dir, si no és parlar-vos de sants com Sant Antoni Abat i tranquils que no ho faré. Qui en sabia de totes aquestes coses, tota mena de coneixements de Catalunya, era el meu amic, al cel sigui, Francesc Llovet, una bona persona i una autèntica font de consulta per a tots els meus dubtes de fets i dates sobre celebracions de les nostres terres. Per fer honor a aquesta setmana, i perquè feia tems que en tenia ganes, i perquè no ho havia fet mai més enllà d'un cap de setmana, m'estic deixant barba des del divendres passat, i ho faig tal com surt, sense retocat res, tot i que sembla una emblanquinada punxeguda, altament original, sobretot a la meva cara. Quan vingui el Pere, que té experiència en barbes, li deixaré que m'ho retoqui una mica, perquè no doni sensació d'abandonament sinó més aviat una experiència nova i neta. Veurem què passa... si em molesta o em punxa o veig que algú s'espanta molt, me la trec ràpidament, ja que el Senyor no va fer gaires meravelles físiques amb mi, i no cal tampoc que jo vagi contribuint a aquestes mancances.

La setmana també ens ha portat, en el dia d'avui, molt de vent, cosa que fa augmentar la sensació de fred, tot i que, com ahir, el sol va fent esporàdiques aparicions. A tres quarts de nou, m'ha trucat l'Antonio: "Pere, hace mucho viento, no? Lo digo porque si estás en la cama no te salgas..." No li he fet una abraçada perquè no el tenia a prop, tenia una son i unes ganes de llit que he agraït l'avinentesa, he fet el tomb, he tancat la llum i... fins dos quarts d'onze. La Teresa m'ha tornat a deixar, en un plat petit i un plàstic al damunt, un mini entrepanet, pura delícia de mare, o esposa amantíssima, i me l'he cruspit en un tres i no res, boníssim, no cal dir-ho... sóc el seu fan, vull dir de la Teresa.

Són les dotze i encara no he sortit de casa. És dimarts i avui toca Mercè... li he dit que prengui una bossa de taronges perquè nosaltres encara en tenim al cotxe i aquesta setmana tornarem a baixar al Delta. Potser aniré a fer un talladet i fullejaré el Diari de Tarragona i l'Esport. La Teresa surt a les dues, però anit ja va deixar el dinar fet, i només caldrà escalfar una mica i estarà llest. A la tarda hem d'anar al RACC i després, avui sí, farem un cop d'ull per les rebaixes i potser n'aprofitem alguna. La vida continua... només reclamo una mica de salut i que la gent es pugui guanyar honradament la vida i ho hagi de robar. És la setmana dels barbuts, escolteu-nos.