Un matí amb el Fernando

L'Antonio diu que ha hagut d'exercir d'avi i s'ha quedat amb un nét una mica empiocat, així els pares poden anar a treballar una mica més tranquils. A quarts de deu, ha comparegut el Fernando i hem pres talladet i te vermell i hem enfilat cap al Serrallo. Cada cop feia menys vent i, en arribar als coberts del port, camí del Miracle, a més se'ns regalava un solet encantador, que hem acabat d'apreciar com cal en arribar al nostre mirador preferit, on ens hem fet un bon bany... de vitamina D. Fernando, bon xicot ell, persona sana i agradable, planera i natural, m'explicava que els vaixells estaven ancorats amb una sola àncora i amb la proa cap a garbí perquè el vent venia d'allí. Ens hem arribat fins a l'Arrabassada on els colls del mar no estaven tan braus com ahir... deu haver menys mar de fons, com diria l'Antonio, però de mica en mica, el ventet gelat es tornava a incrementar. "Farem just", comentàvem, però aquest temps és imprevisible i el que està clar és que, aquí, no ens podem queixar gens ni mica. En passar per davant del Club Nàutic, m'ha volgut ensenyar una barqueta preciosa que tenen entre el seu fill i ell i que, a l'estiu, ha de ser una delícia. Unes canyes de pescar, unes cervesetes, un para-sol, un banyet... bé, molt bé, fins i tot m'ha dit que un dia em convidarà a fer un tomb, quan faci bon temps. Jo també els convidaré a fer un arròs al Delta, el Paradís sempre agrada a tothom, només cal tenir bon gust i, aquests, el tenen.

Avui la Teresa surt a les dues i la meva missió, d'alta dificultat i nivell, és col•locar tres talls de gall d'indi, al punt de sal i pebre, damunt d'una graella de ceràmica, tot i fent un càlcul matemàtic exacte per a què, quan arribi la princesa a casa, estigui al punt precís de cocció i servit a taula, sense que estigui refredat ni tampoc cremat. També, amb un temple subtil d'alta escola, he pelat unes gambetes que faran un aperitiu fàcil i lleuger, a més de ràpid. Un mató zero podria ser el complement ideal de tanta delicatessen. Bé, són les dues... vaig a encendre el fogó, comença l'actuació estel•lar amb un suau toc d'encenedor de cuina i aviat tot es cou i és a punt. S'obre la porta, tot ha anat bé, en vint minuts hem dinat, hem desparat taula i pres cafè al de Walter i, a tres quarts de tres, la Teresa ja ha marxat cap a l'escola. I és que, quan la tècnica i la gràcia científica s'agafen de la mà, tot rutlla...