Festa i esmorzar

Hem fet festa i, a més, hem anat a esmorzar a la Xarxa, territori comanxe de l'Antonio quan estava actiu: una de pop a la gallega, a compartir, i dos llucets i dues cuetes de rap, la mar de fresc, de mar propera, una copa de vi del Priorat, un cafè i un xupito, obsequi de la casa. Bé, molt bé, sobretot el rap, amb la seva condició de fresc i altament gustós, amb tot el seu sabor natural. Abans i després hem caminat una mica pel port, el iot del xeic, el Katara, ja no hi és, ha degut d'anar a passar el cap de setmana pels atractius d'altres indrets. El temps era inestable, volia ploure, però no ho feia com a respecte a la gent que contemplava mar i barques i gavines pescaires i voladores, o paia l'esmorzar autèntic de port de pescadors. Hem acabat al de Lourdes per fer un altre talladet i, allí, s'ha afegit el Fèlix, el nostre veí eixerit i cridaner... comentem les xafarderies del barri, la crisi, la política, tot superficialment, i després cada ovella al seu corral. En el fons, diria, és un barri de bona gent, maca, agradable, prou normal. A la tarda toca anar a comprar per al cap de setmana... sense Pere ni Mar. Dilluns comencem dieta... a mi, només em sap greu haver de reduir el consum de taronges, però cal fer-ho perquè si no aturo la panxeta creix ràpida. Anirem al Carrefour, aquest cap de setmana estarem sols i a casa... i amb tots i totes.

Una d'esport... Valdés, Víctor Valdés, porter del Barça de futbol, no vol renovar el seu contracte, que acaba el 2014, i es nega a negociar qualsevol aspecte econòmic... senzillament, vol canviar d'aires. Suposo que ser porter del Barça implica un desgast important, passes de ser un heroi a insuficient d'un partit a l'altre, però a mi, tot i que comprenc la seva actitud, em dol i tinc un sentiment contradictori envers la seva actuació, sobretot en el fet d'anunciar ara la seva decisió, crec que s'equivoca en això, a part de què a cap lloc s'està millor que a casa. De totes maneres, és respectable voler conèixer altres ambients, futbols, països... Mai ha estat fàcil renovar-lo, potser mai s'ha sentit prou valorat en una justa mesura, potser ara creu que cobra un preu a tals circumstàncies. Em sap greu, el veia acabant aquí, amb un final feliç, petó i casament i amor per sempre de Masia i Camp Nou. No m'agrada, des del respecte, evidentment.