Dinar de cosins

Ja sense pares, només queda la Teresa, la dona del meu padrí, però tenim fills i filles i els amics Josep i Conxa i el seu oncle. Farem una paella, amanides i entremesos, i cadascú s'encarregarà d'alguna cosa i comptarà amb el meu assessorament moral. Nosaltres... la Teresa, farà unes safates d'ibèrics que tenim de la cistella de Nadal que ens va tocar a la rifa del barri, també algun canapè amb pa torrat i ja ho tindrem tot a punt. Són les onze. Primer anirem a fer el talladet reglamentari, entre pecho y espalda, com diria el meu amic Julián, i després a preparar coses i a taula... Serem uns vint, tot i les tan sentides baixes. Ahir van arribar Teresita i Joan Ramon i les filles de Tarragona, així que els que hi som... hi serem. Aquest any ho farem al de Rafelet, mon fillol, allí muntarem la paradeta de paper i plàstic i així no caldrà preocupar-se gaire de netejar després... tot cap a la brossa, tot i que aquest any no hi haurà brasa com era habitual. Rafelet i Conxita fan la paella. Pere i les cosines han muntat la taula. La Teresa i jo, d'ajudant, hem fet l'entremès on hi ha, fins i tot, ous farcits... fa tot el goig del món. La gent fa bona cara... Susanna obre una pinya, la Titi fa amanides de les seves amb tot l'art i gràcia de la nena, ara ja senyora.

Són dos quarts de vuit, sóc a casa, he fet un reconstituent horitzontal de sofà, i ja estic a taula per acabar de contar-vos aquesta bonica reunió familiar. L'arròs, insuperable, els autors s'han lluït com mai, ha quedat melós i amb molt bon gustet mariner, amb sípia, musclos, grúmols, galeres... i tota la gràcia que té el saber-ne i fer-ho de tot cor. Ens ho hem menjat tot, la paella, les amanides, els entremesos i una súper pinya natural molt bona, i torrons de tota mena, fins i tot de Xerta avellana, com quan érem petits. Per damunt de tot, el plaer d'estar unes hores junts, veure que les meves cosines Teresita i Conxita i jo, si no comptem a Teresa (la dona de mon padrí), ja som els més grans, voregem els setanta... bé, jo encara no, però ja vaig cap allà. També la resta es va fent gran, l'amic Josep està poc afinat i la dona de mon padrí també té problemes de salut variats i li cal tenir cura i els fills prop. Per la propera reunió de cosins hem parlat d'un suc d'anguila, que farien la Conxa (dona de Josep) i la Teresa (la meva), que per als nadius és tota una il•lusió, però... ja veurem, nosaltres fem festa de tot i el més important és estar tots junts i sentir l'escalfor i la força de la sang. Ens hem desitjat un bon any. Demà marxarem cap a Tarragona. Sigueu feliços!!