Tenia una companya, professora de La Salle Reus, que es deia així. Va morir amb gairebé 100 anys, després d'una vida dedicada a l'educació dels infants. Era una molt bona lloca (com dirien al meu poble), tenint cura perfecta dels seus alumnes de segon de primària i mantenint una excel•lent relació amb tots els mestres i personal de l'escola. Recordo que dinàvem junts i, a alguns joves, ens pelava les taronges, i jo sempre li deia "Això és una mare!" i rèiem tots una mica. També li agradava tenir el respecte i consideració de tothom, en tenia dret, s'ho havia guanyat en escreix per la seva implicació. Sabia ser mestra. Ser mestre no és tan sol saber, mestre és saber ser-ho. Un plaer, companya!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada