Flors

Cal que neixin a cada instant, com deia el poeta. Flors: passionera, tulipa, clavell, rosa, lotus, nenúfar blanc, gladiols, fúcsia, estramoni, gerani, nard, àrum, cactus, azalea, campaneta, gardènia, violeta... Flors, bellesa i aroma, perfum agradable, intenció, voluntat conscient d'agradar. Rosa de Sant Jordi, tendra i viva, amor intens, vermell de cor i veritat, rosa sense espines i embolicada en un suau paper de plata... i tot serà poc o prou o molt per a la força i realitat del meu missatge. Nards que no fan miracles en principi, però són allò que a Madrid necessiten per convèncer l'estimada, també són bona garantia de presència noble i arribada fàcil les violetes que t'ha ofert la florista amorosament...

Què bonic aquell pati interior on la fúcsia exposava les seves flors vermelles, flors penjants de calze cilíndric i amb quatre lòbuls, ornament perfecte, pati total, llum. Qui no té present les oloroses flors, les solitàries gardènies amb les quals Machin volia dir t'estimo... Preciosa també la flor aquàtica, de contorn circular, blanca, flor de lotus, nom de princesa xinesa, misteri d'Orient, perfecta per guarnir qualsevol humitat. La tulipa, flor única amb sis pètals, reina d'Holanda i princesa de tot jardí que es vulgui fer notar. El nenúfar, de fulles surant i flors blanques, que sempre semblen tenir una vitalitat i una força verda admirable per a concloure en una maca catifa verdiblanca.

A la tardor i a l'hivern apareixen les camèlies, com per a dir que no tot és primavera, i una bonica sarsuela, La Dama de las Camelias, relaciona com cal dama i camèlia, dona i flor, bellesa, harmonia, conjunt coordinable de bons regals que en fa la vida. Els clavells, que sempre m'han agradat (sobretot la seva olor), són flors grosses de calze tubulós i de diferents i espectaculars colors, però, com les roses, tenen una recreació plàstica genial amb els vermells. Us he parlat tantes vegades dels geranis que només recordaré que és una planta súper agraïda, i les seves flors arrodonides són tot un regal de llum i color. És també original el cactus, sobretot els conreats com a ornamentals... són plantes de tija gruixuda però amb capacitat de fer boniques i espectaculars flors.

I de l'alta muntanya d'Amèrica i Àsia és l'azalea, de flors irregulars i agrupades en inflorescències, molt estimada en jardineria, sobretot les procedents de l'Índia, que és híbrida. Els gladiols són plantes a l'aire lliure o en hivernacles, en sòls flonjos i ben drenats, tenen molta importància en floristeria. Cada cop que neixen noves, altres flors, les campanetes fan sons suaus de glòria i les arracades de la reina, com diuen al meu poble, guarneixen el conjunt com un instrument més de bellesa i gràcia, so i harmonia, perfum, aroma, net i extasiant, presència sublime, amb tota una varietat de regals d'art viu i de presència constant en cada estació de l'any.

Flors, flors, flors... per a Maria, que és la nostra mare, i per a la mare d'aquí, i per la dona i la filla. Flors per reviure amors i perpetuar-los, flors recordant feliç tot el que has viscut amb aquells que ja no hi són, flors per a tots els sants de la nostra devoció... Flors! On hi ha una dona bonica, hi ha poesia, on hi ha flors s'olora paradís, es respira cel. Realment, cal que neixin flors a cada instant...