Cap d'Any

Primer dia de l'any 2013, Cap d'Any, sant de Manolo, el meu sogre (al cel sigui), persona d'una excel·lent bonhomia i grans qualitats. Anit vam menjar el raïm amb el meu fillol i sa mare, Tere i Joan, també van venir l'Àxel i la seva companya i, al final, Marcel·la i el seu company. Ens vam desitjar el bo i millor, tot aixecant les copes amb un bon cava. Rafelet ens va oferir un licor d'arròs que pinta molt bé, amb un gust semblant a la crema catalana. Vam estar molt bé i ens vam abraçar els presents i vam recordar al del cel i, entre totes i tantes coses maques, marxàvem a dormir passades les quatre de la matinada.

Avui ens hem llevat a les onze i hem anar a fer el talladet, marca de la casa, al de Nicanor. La Teresa fa canalons... ja tenia el rostit fet i ara mol i els va plegant. Marcel·la fa els entremesos, sembla que tot fa cara de bona pinta. Han trucat el Pere i la Mar per dir-nos que, al final, venen en cotxe i que abans de les dues serien aquí... Ja són aquí, ja ho tinc gairebé tot. Dinarem aquí a casa nostra, serem sis, i em fan il·lusió els canalons perquè és un procés molt laboriós però tenen aquell gust casolà que només poden aconseguir cuineres com les nostres mares i, ara, les filles de ses mares... la Mar, que és també a l'aguait, i el Pere aviat en faran, que no es perdi, el bo és bo i no perd, ciència maternal.

Hem dinat d'allò més bé. Tot ha sortit perfecte, normal... la Teresa era a la cuina i a més i al final ha tingut l'ajut de la Mar i Marcel·la, aleshores no podia anar malament de cap manera. Hem fet una mica de migdiada, jo al sofà... m'he quedat fregit. Els joves han anat a fer un tomb amb els cosins i nosaltres també anirem a què ens toqui una mica la nit i parlar en "cavero". Tot té el seu encant, també el seu desencís, però cal veure i sentir de prop, sempre hi ha un alè que escalfa, una bellesa per descobrir, un amor per dipositar... El dinar de família el farem el dia 3, tot i que la Mar ha de marxar i no podrà ser-hi. Bé, almenys avui i demà dinarem junts i brindarem per tots i per nosaltres perquè tot funcioni a fi de bé.

El Pere, la Mar, la Teresa i jo hem anat a veure el riu, hem passat pel pont Lo Passador que va a Sant Jaume i hem passejat pel carril bici que hi ha a la vora de l'Ebre. Feia fresqueta i olor a llac i arrossars, algun so d'ànec i molts bussons calats amb el llum encès i en espera de què entrin moltes angules. Els qui n'entenen diuen que ha de fer mal temps per a agafar-ne, però els pescadors igual ho intenten perquè és ara quan valen molts cèntims. Ja som a casa, el Pere riu perquè ha fet una foto a sa mare en una posició còmica. Demà anirem a dinar plegats, potser a Sant Carles de la Ràpita, que és una garantia. Després, la Mar marxarà amb taronges i amb tot el nostre amor del cor...