L'últim dels barbuts...

Avui és Sant Antoni Abat, un dels barbuts, i sembla, que per celebrar-ho i per portar la contrària a la meteorologia habitual, està fent un dia assolellat, sense gaire vent i gens de fred, per la qual cosa hem pogut fer bici, a les deu com havíem quedat, i amb el Fernando, que també ha pogut venir. Hem fet la ruta inversa: Miracle, Arrabassada, Far, Faret i giravolta cap a casa, talladet i cap a la dutxa.

És dijous, dia 17, i per 17 comença l'any 1714, de trist i lamentable record... Molts expressen el crit independentista tot i relacionant-lo amb el nombre 17, així passa a Can Barça, cada cop que els partits de handbol, futbol, bàsquet, etc. arriben al minut 17 s'escolta el crit de llibertat, tot sil•labejant in-inde-independència.

Parlant de coses serioses, la meva barba ja té gairebé una setmana i les puntes blanquinoses sembla que van adquirint més suavitat, s'estan arrodonint, sobretot la barbeta i els laterals del bigoti i, al mateix temps, te n'adones que entre el pèl blanc en surt algun exageradament negre. Bé, esperaré uns dies més ja que, en principi, no em molesta, però caldrà arreglar una mica... aviat.

Faig d'amo de casa. La Teresa surt a les dues, les bajoques són a l'olla exprés, els ous pelats, la taula parada, les postres a punt... és pot demanar més? Aquesta tarda anem al Delta. A les quatre agafaré el bus i aniré a l'escola de la Teresa, a Torreforta, i quan surti anirem cap a les Terres de l'Ebre. Tenim cita amb el senyor notari per arreglar papers, després de la defunció dels meus pares. És d'aquelles coses que cal fer, sobretot per a què el Pere no tingui cap problema després, al rebre la immensa fortuna d'or i petroli que li deixarem... un suposar... je je je.

Ahir es va jugar el partit del Barça i Màlaga, anada de la Copa, i no em va agradar, sobretot Tito... no em va agradar l'equip que va fer, ni els canvis, ni el moment en què els va fer. El Barça no té dos equips iguals de bons, i quan juga l'altre es nota molt, i si es reacciona tard encara més, i et fan dos gols, un jugant amb deu. Tampoc els jugadors són màquines i, a més, no van estar molt encertats, però la cosa es veia venir, i Pelegrini anava introduint cada cop més pólvora (davanters) i Tito no va reaccionar fins que mancava un quart d'hora i ja no hi havia temps de res... bé, si, de què et fessin l'empat, i a dos (2-2). Bé, la tornada, amb l'equip de gala, pot ser un espectacle digne d'allò que poden fer aquests equips de Champions... Esperem-ho!