La nau resta a la mercè dels vents, que la porten entrebancs per totes les malícies, no va enlloc, la porten per on volen, on no vol anar, la fan decaure, decebre, no és ni ella ni res. La nau suma, a la deriva, sense control, sense govern, entre aigües gens amigues, desconegudes, traïdores. És una mar que no és la meva, altres vents que tronen més que xiulen, mar que brama i proclama confusió plena, broma espessa. Vaixell que no pesca ni navega, roman sense esperança, entre vaivens, per les terribles ones d'una mar diferent, cruel, incontrolada, dèspota. Ha perdut el destí, el nord, l'oremus, la gràcia i el ritme...ja no va, ja no sona ni el motor, només blanda entre girs extrems i crits planyívols.
Per què la vida, a cops, transcorre en una nau perduda entre motors dolents i pitjors vents encabritats?
Per què quan un es perd l'ajudem a caure i, fins i tot fet burilla, el continuem trepitjant?
Per què la corrupció, que sempre ha anat en iot de luxe i port particular, ara va en bot de rems corcats i ja no controla cap vent com feien sempre?
Per què, tot i tanta nau i vent maligne, a les presons, majoritàriament, només hi ha robagallines?
Per què el perquè de tot plegat sempre l'estem esperant... i no arriba, tot i conèixer-lo?
Per què tanta gent amb ull sorrut, gens tractable, tancada, relliscant pels sabons ressecs de la pròpia solitud?
Per què tant de vodevil, tant teatre lleuger, però sempre amb terbolosos mars de fons?
Per què hi ha tanta gent que parla amb la veu del seu amo?
Per què hi ha amos que compren veus?
Per què hi ha amos?
Per què hi ha esclaus?
Per què no hi ha premsa lliure i, quan llegeixes, sempre notes qui parla, que no és el mateix que ho ha escrit?
Per què tanta fundació de dubtosa moralitat?
Per què hom gaudeix del temporal i el provoca i el manté i sembla feliç, com rata a la cloaca?
Per què es tapen tots amb la mateixa manta i surten a la mateixa foto sense maures?
Per què aquest país a mi no m'agradava perquè mai passava res, en teoria, semblava...?
Per què ara tampoc passa res... de bo?
Per què ningú no comprèn ningú?
Per què anem pels diaris d'arreu del món com a capdavanters en corrupció en lloc de fer-ho en investigació i productivitat?
Per què l'únic esforç que veig que facin els nostres polítics és per defensar-se de tanta esquitxada, fins i tot del seu propi ventilador?
Mentre, la nau resta a la mercè dels vents que la porten entre entrebancs per totes les malícies...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada