Llibres

Des què estic jubilat, una de les coses que he incrementat força és la lectura. Durant aquest darrer curs m'he llegit:
• Mi corazón que baila con espigas, de Carmen Rigalt.
• Los barcos se pierden en la tierra, d'Arturo Pérez-Reverte, que és un llibre d'articles sobre vaixells, mars i mariners entre l'any 1994 i 2011.
• El desencuentro, de Fernando Schwartz, premi Planeta 1996.
• Pa negre, d'Emili Teixidor, que, com em sol passar, m'ha agradant més que la pel•lícula.
• El viaje al amor, d'Eduard Punset, del qual sóc un admirador incondicional per les seves qualitats en general i la seva càlida tendresa en particular... és el que ara estic llegint.

Acostumo a llegir els premis Planeta, i en tinc uns quants:
• No digas que fue un sueño, d'en Terenci Moix, 1986.
• Queda la noche en soledad, de Soledad Puértolas, 1989.
• La tempestad, de Juan Manuel de Prada, 1997.
• ...

He gaudit, també, de l'Eduald Carbonell, gran investigador de la Universitat Rovira i Virgili i director de l'Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES). En La consciència que crema ens descriu com s'ha format la nostra consciència i de quina manera podrem entendre la socialització, i ens parla del coneixement empíric, de l'autocrítica, la raó i la lògica... tot un plaer de recordar coneixements i, en molts casos, aprendre'n de nous.

De mica en mica, he anat retrobant un espai per la lectura i actualitzant el plaer que representa. Recordo la meva lluita constant a l'escola per afavorir la lectura de llibres a casa. "A mi llegir no m'agrada", em deia un alumne... i jo li responia "Això és perquè no has llegit el llibre adequat. Llegir no és cap mal, ni cap càstig, és més aviat un descans, un enriquiment general, una degustació d'exquisideses per d'intel•lecte. Si el llibre no t'agrada, no desperta el teu interès, no et posa amb tots els ulls oberts i les emocions activades, i augmentes temps i rapidesa perquè vols veure què passarà, i penses que després ja el tornaràs a llegir per recrear-te en els episodis còmic o dramàtics o de coneixement, etc... si, quan tens un llibre a les mans, no passa tot això, doncs, li regales al pare, que potser ell li veu la gràcia, per a tu no és apropiat".

Parlant amb els pares, els aconsellava que fessin una gran comèdia intel•ligent i preparada. Es tracta d'acompanyar els fills a la llibreria i, a partir dels seus gustos i afeccions, demanar al llibreter una exposició sobre aquells temes preferits... i, si els pares han anat abans a la llibreria i han preparat una mica el camí, millor. El nen veu, en viu i en directe, possiblement, un llibre que l'atreu i que parla de coses que l'entusiasmen perquè li han encertat el gust. A partir d'aquí, caldrà tenir-ne cura, però ja haurem fet el primer i molt important pas. Un nen que llegeix es nota, i un adult... també.