Sempre som més de dos?

Regirant pels meus calaixos del saber, prou buits per cert, he recordat a Don Miguel de Unamuno que deia que quan dues persones es troben no són dos sinó sis persones diferents: una és com un creu que és, l'altra com l'altre la veu i l'altra com realment és... això multiplicat per dos dóna sis. Una cosa és el que un diu, una altra el que l'altre entén que ha dit i una altra el que realment es volia dir... Punset diu que, de vegades, el llenguatge ens traeix, en clara al•lusió a que no sempre es diu allò que es vol dir, ni s'entén allò que es vol transmetre. De totes maneres, a mi m'omple i em relaxa i em fa el pes tot allò que és natural i passeja autenticitat.

Les parelles m'agraden de dos i que la meva, igual que la dona del Cèsar, sembli honrada a més a més de ser-ho. Cadascú és el que és, ni més ni menys coses, i si ho és i en fa tota la cara, millor que millor. M'encanta la gent que va de dia i pel carrer ample, amb el cap alt i el somriure no forçat, sempre a punt. Què bonic ho trobo quan un va de cara i diu el que pensa tal com raja i, fins i tot, sense pensar gaire allò que diu... Sí, sí, jo sóc dels que penso que, a cops, dos són multitud però sis, amb tot el meu respecte a aquests extraordinaris pensadors, és un exèrcit, una munió de material altament bèl•lic, on els supòsits i les interpretacions, el que dic i el que entens, veritat o mentida, farsa o trivialitat, és la balística emprada i, com en cada guerra, mai guanya ningú.

Sóc feliç quan veig insuficiències conscients perquè abracen vies de millora, en perfecte dret per millorar les seves realitats. També en gaudeixo en contemplar les excel•lències fruit de la capacitat i la constància emprades en la bona direcció. És lícit i em meravella tot treball que dignifica la condició humana, la lluita per la família i la realització personal basada en un esforç decent i constructiu que et complau i et fa viure en pau amb tu mateix. Admiro tot aquell que lluita per fer més fàcil la convivència i ho fa des del sentit comú, sense callar veritats, ni afalagar estupideses. Estimo la gent que parla directa des del cor, que no retalla, ni maquina, ni camufla, ni ven ni compra res que no sigui pau i bé. No m'agrada quan algú calla i diu que regala silencis.

La idea és la representació mental d'alguna cosa, però poca cosa pot ser més edificant que les paraules quan surten del cor i van de cor a cor. Per la meva feina de mestre durant més de quaranta anys, he tingut l'oportunitat de conèixer molta gent, pares d'alumnes, companys, personal divers, amics del poble i de ciutat, molts, moltes persones de tota mena i condició i, tot i no ser un Sant Pau precisament, he acabat sent molt feliç entre tots ells i, ara que tinc temps per a reflexions tranquil•les, penso, potser de manera utòpica, que un altre gall cantaria si un fes sempre palesa la seva natural autenticitat.