dissabte, 2 de febrer del 2013

La vida és un poema entre alternances

És dissabte, dia de vent i casa i dormida, que no de caminada ni bici. L'anticicló ja és fora, per alegrar en altres indrets l'existència dels amors més ardents, la gent torna a anar amb l'abric i els guants i el nas vermell, que és propi d'un hivern que al febrer es magnifica. Són tres quarts de dotze, i acabo de fer un esternut d'aquells que et fan gaudir, tot i que possiblement t'anuncien que s'apropa un refredat. Ahir, la Teresa i jo vam anar a comprar com per no sortir de casa, així que... de cap de setmana esportiu, vull dir de "butaca-vol", casolà i sense els joves de Barcelona. Baixarem a fer un cafè i un cop d'ull a la premsa esportiva i, ara també, a la política, per veure si hi ha algun tipus de corrupció d'estrena, a més de les habituals. El PP es reuneix avui per veure com neteja tanta brossa estesa, com apedaça tant forat profund, com explica la circulació unidireccional de tant de sobre i de tanta cara. He trucat a les meves cosines de Tarragona i Deltebre i sembla que tot els hi va amb caire positiu. També la Teresa ha trucat a la seva germana per veure com li va la feina que ha començat aquesta setmana i l'ha trobada prou animada, més contenta i enganxada per seguir lluitant.  

La jornada esportiva va començar ahir amb victòria del Barça Alusport sobre el Santiago (6-3), equip gallec, i on van destacar tres gols de Torras d'autèntiques canonades amb l'esquerra. Va estar bé, perquè venien de perdre dos partits i això no podia continuar. La caverna ara intenta, sense èxit, desprestigiar Messi, quan aquest té un comportament ètic que està valorat arreu del món, fins i tot per damunt d'un senyor com Federer... Són foscos, són caverna plena de ratpenats. La jornada es presenta interessant, amb un Espanyol-Llevant, un Sabadell-Barça B i, demà, amb un València-Barça força atractiu. També, en bàsquet, hi ha un Manresa-Barça, on possiblement debutarà el nou fitxatge Oleson i això farà que el jove Abrines es quedi fora de la llista, però s'ha d'afinar el joc de perímetre ja que Navarro encara no és a punt i el partit de copa contra el Madrid és a tocar.

Al Delta, 660 hectàrees d'arrossars estan inundades d'aigua de mar per provar d'eradicar el cargol poma dels tancats. Pot ser una bona solució, si algun fillet de mala mare no els va regenerant, com sembla que passa, sobretot a l'altre marge del riu. Són les quatre. Per la tele fan una espectacular "vaquerada", tot un clàssic: Los siete magníficos... em recordo, de petit, al cinema del poble, menjant cacauets i aplaudint l'arribada dels bons, que fan justícia i es carreguen els lladres i els assassins. Bé, per avui ja n'hi ha prou... demà escriuré una mica sobre els resultats dels diferents equips del Barça i... si no surt alguna idea nova, doncs, fins dilluns, si Déu vol, en què tornarem a sortir per fer alguna activitat i salut.

Estem tranquil·lets a casa, és un quart de cinc i, com era d'esperar, no hem fet migdiada. La pel·lícula continua i cadascun dels magnífics mostra les seves especialitats, i els actors, consagrats la majoria, es llueixen amb la interpretació dels seus papers a mida. Mentre, la vida és un poema d'alternances. Rajoy no ha estat creïble. La veritat sura sempre...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada