Coses de la tele

De vegades la TV, si hi ha algun cantant o algú que tingui alguna habilitat artística, musical, interpretativa..., dóna oportunitats per què la gent es doni a conèixer, i ho fa mitjançant concursos com Operación triunfo, d'on van sortir alguns intèrprets, avui consagrats, com ara Bisbal, Rosa, Tenorio, Bustamante, etc. Actualment, hi ha un altre concurs, Tu cara me suena, que emana simpatia per tots quatre costats. La cosa va de personatges, coneguts i que ja han triomfant en la seva especialitat, que es caracteritzen i canten imitant gestos i veu d'altres cantants, també consagrats. Té molta gràcia i si, a més, intervenen personatges com Santiago Segura, Carles Latre o el presentador del concurs Ahora caigo, doncs... la cosa es fa mirar bé i té el seu encant.

Amb el que no puc i considero infumable és el programa Tu sí que vales, tot i que amb la Merxe es podria fer una bona pipada, vull dir de pipa i xerrada en pau, entre altres coses, però els altres dos personatges del jurat, sobretot un, em treuen de polleguera... l'últim cop, ahir, maltractant de mala manera un noiet de divuit anys acabats de fer que l'única malura que va cometre era pecar de joventut i equivocar-se de concurs. Penso que hi ha formes que potser generen menys audiència però són més respectuoses amb les persones, i on el jurat no va de perdonavides buscant, fins i tot inventant, mirades de desafiament i suposades manques de consideració cap al jurat. No fa gaire, un concursant, que ballava amb una senyora gran i que tot plegat feia patxoca i tendresa, en sentir-se desconsiderat perquè el personatge en qüestió l'havia anomenat xaval de forma una mica despectiva, li va contestar i li va dir: "De xaval res, senyor... i amb carrera universitària". És, potser, l'única vegada que un concursant li ha contestat, cosa que haurien de fer més vegades. Diuen que aquest senyor està interpretant un paper, i que això també ven, però jo sempre penso que l'abús de poder o de posició, esmicolar i trepitjar la burilla sense cap escrúpol, és poc edificant. Molts cops ha de valorar capacitats artístiques per a les quals no té preparació, i ho fa per impulsos teatrals e incoherents, provocant indignació, però també, i cada cop més, pena. És trist i lamentable que un programa com aquest, que en principi és una bona pensada i mereixedor d'altres formes, tingui l'èxit, en creixent progressió, que va tenint. Ahir vaig canviar de canal. Tinc un comandament preciós que fa un zàping precís i et deixa parar per programes més adients. De totes maneres, el meu respecte per a tothom, i també per a mi, evidentment... doncs, això, educació!