Veure o mirar

Dia de calçó vell, tot i que a TV3 deien que plouria, però en un principi només estava una mica clos, sense amenaces immediates. Fernando havia de fer uns encàrrecs, així que l'Antonio i jo hem enfilat cap a l'Arrabassada i, un cop allí, al cap de deu minuts, s'ha presentat el nostre company que ja havia acabat la feina perquè s'havia llevat molt d'hora i ja ho tenia llest. A la tornada, hem estat mirant uns arbres que abans estaven al Passeig de les Palmeres i, l'any 1989, l'ajuntament els va trasplantar a la bonica zona que hi ha a tocar del mirador de la platja del Miracle, on solem descansar una mica, tant si caminem com si fem bici. Són arbres de bon diàmetre, molt rugosos i amb cavitats que podrien ser perfectament luxoses residències d'alguns animalons de la zona, l'aparença és de ser més antics del que realment són. No sabria dir quin tipus d'arbre és però, avui, ens han cridat l'atenció, després de passar cada dia pel seu costat... és allò que comentem de vegades de què hi ha coses que són aquí des de sempre i les veus però no les mires i, de sobte, un dia repares en la seva bellesa, contrast, utilitat... Hem quedat que demà, si no plou, tornarem a caminar, ja que l'Antonio té una roda de la bici que, tot i que és nova, sembla com a boteruda. Bé, demà serà un altre dia.

Hem dinat a casa, planxa i unes gambetes que he pelat com a primer plat, un cafè al de Walter i la Teresa a l'escola (avui té curset) i jo a casa, on se m'obren tot un ventall de possibilitats: tancar la porta amb pany i forrellat com recomanen, mirar per la finestra i veure que el ventet no deixa acabar de ploure tot i que unes gotetes incipients no deixen de treure el nas, escriure el Parlem de... d'avui, fer una mica d'inclinada de sofà o migdiada total (el temps convida a fer-ho), mirar a la tele, potser, algun programa de fauna salvatge, una pel•lícula o una sèrie (Bones, Hospital Central, Dos hombres y medio, Castle...). Al final, m'he quedat a la Cuatro veient Castle perquè, encara que sol tenir arguments semblants a altres sèries, les escenes solen ser menys fastigoses i potser més divertides.

No plou. La Teresa arribarà més tard i no haurà de conduir amb pluja... millor. Avui a quarts d'onze fan Mentes criminales, que també m'agrada prou, tot i que és diferent i una mica més crua. Bé, són dos quarts de cinc, ho tinc tot tancat i l'aire condicionat a punt... m'estiraré una mica al sofà i, si acluco l'ull, això que em trobo, i si no, doncs, una mica més de tele o llegiré el llibre d'en Punset, encara que l'he de rellegir sovint si vull comprendre alguna cosa. Com podeu veure, moltes opcions i a casa... imagineu-vos a fora, mirant, a més de veure...