Són les nou, l'escola del Serrallo posa música i obre les portes. Mares i canalla passen a la carrera, d'altres esperen estoicament, no volen fer tard, és la vida... escolar. Ahir vam fer bici, aleshores, avui caminarem, tot i que sembla que no farà vent fins demà. Hem anat a l'Arrabassada, xerrant tranquil•lament i arreglant el món. L'Antonio, quan comencem el dia, ja està assabentat de totes les notícies, ja que posa la ràdio aviat, i així, és una font d'informació i un bon manantial de conversa amena i agradable. El camí és bonic, les vistes precioses, i vas descobrint coses que abans no te n'adonaves, tot i passar-hi pel costat. Hem vist un esquirolet mort, un d'aquells petits, marró, amb la cua tota estarrufada... ara ja no tant. La mar estava plàcida, com una bassa d'oli, i l'Antonio m'ha explicat que, un cop, venien de Mallorca amb la barca del seu pare i feia una espectacular bonança quan, de sobte, es va girar una mica de tramuntana i, en un tres i no res, tot va començar a blandar de mala manera i van fer cap pel Delta primer i després per Castelló. Diu que va ser un dels cops que va passar més por. Tot això ho explico perquè, al veure la mar dormida, hem comentat aquella havanera que diu no fiar-se mai de la calma que és mare del temporal.
Per cert, hi ha una bona notícia... una corrupció en la qual Espanya no hi està implicada, com és la venda de partits de futbol a nivell europeu i mundial, i això és notícia, mentre en la resta anem molt ben servits, vull dir de corrupcions originals i diferents i molt abundoses. La darrera vergonya que he llegit és la d'un ex-dirigent de la Real Societat de Sant Sebastián que diu que hi havia un pressupost per comprar xutes, que no xutxes, i que sembla que completa la col•lecció de paranys en els quals estem immersos... però tothom tranquil, el jutge l'he nominat jo! Molts hem perdut la confiança, que no l'esperança, de que les persones siguin això, persones, tot i fent de polític.
Avui em recrearé mirant el reportatge fotogràfic de l'Antonio, fet pels camins del Francolí, la ruta dels ponts, i el Pont del Diable i els seus itineraris espectaculars. Algunes fotos, ja amb la meva barba, sempre serà un record agradable de la bona i sana vida de jubilats que tots plegats gaudim. Són les tres, no faig migdiada, està comprovat que després dormo millor a la nit. Aquesta tarda volem anar al Corte Inglés... hem de comprar algun regalet i potser la Teresa tindrà a punt la seva nova tablet, farem una ullada per les diferents plantes, pujant i baixant amb l'ascensor, caminant, observant... quin plaer!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada