L'Antonio m'ha enviat un missatge per dir-me que tornava a exercir d'avi i no podia venir. He baixat a fer el talladet i Fernando tornava a fer campana. Així que he tornat a casa, li he dit a la Mercè que s'endugués una bossa de taronges, m'he canviat per fer bici... i he anar sol... en bici. Tot i la boira, l'Escullera semblava la Rambla: matrimonis madurs, joves amb patins, el màquina de ritme ferotge i velocitat constant, el senyor prim que fa moviments estranys amb els braços tot fent desplaçaments amb cercle i donant uns còmics saltironets, també el senyor grassonet que fa estiraments, no menys còmics, i que avui portava un jac negre on destacava un espectacular escut del Barça (s'ha triat el dia)... M'he fet dos farets i una Arrabassada, uns trenta quilòmetres, i cap a casa com un senyor, una bona dutxa i afinat com un rellotge suís. Avui, la Teresa surt a les dues, però ja tenim el dinar fet, el va deixar fet anit, com una dona tal com cal, com diuen al meu poble. El dissabte vindrà el Pere perquè la Mar treballa, així que demà anirem a comprar per a un cap de setmana a tres. Bé, són tres quarts de dues, potser hauria d'anar parant taula i preparant les postres, així la meva aportació a la convivència anirà un pèl més enllà de la gana que sempre tinc a aquestes hores. Tot i la mala passada del Barça, sóc feliç, com diria ma cunyada Marcel•la...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada