Pobles i ciutats

Avui fem festa. La Teresa la fa per lliure disposició, és dilluns de Carnaval o després del Carnaval, i jo la faig perquè la Teresa està casada amb mi i, per no fer-li un lleig, doncs... ens n'anem a veure els nostres joves a la capital de Catalunya...

La Cava em sona a arrel, identitat, de la qual sempre m'he sentit molt orgullós per la seva autenticitat sense afectacions de doble cara. Jesús i Maria, pàtria primera del meu pare, semblant, potser una mica més polits, però el mateix del mateix terreny ferm i noble. Amposta, per més proper en tots els sentits, millor que Tortosa, que sempre em sona a clínica i exàmens lliures i orals. Sant Carles de la Ràpita i Alcanar o Les Cases d'Alcanar, fa reviure algún dinar de peix fresc, una bona graellada, una sarsuela o cassoleta, diferent del Serrallo, més ebrenca, més nostra... sense fer cap menyspreu a la cuina i al peix de Tarragona o Cambrils.

Reus em sona a La Salle, que ha estat la meva vida professional, als companys, germans i professors, que són els millors i l'ànima d'aquesta meravellosa institució. La gent, especial, diferent a la de les Terres de l'Ebre, però interessada per l'educació dels seus fills i, en molts casos, noble i agraïda. Tarragona, és Teresa i casa i família i vida en pau i felicitat. Tarragona és el niu i el port i el Pont del Diable, és caminar i anar en bici, són els nous companys, els nous espais, la nova descoberta d'altres sensacions, on les formes no es degraden i pots contemplar bellesa al natural de la meva mar i muntanya, també la de tots.

Barcelona, la capital de Catalunya i del món mundial, ciutat comtal, arxiu de la cortesia i tot el que vulgueu... hi ha de tot i bo, fins i tot, el clima i la convivència pacífica, gairebé indestructible, tot i els intents i atacs variats amb miserables intencions. Avui l'hem visitada, un cop més. Allí hi tenim els joves gaudint de la vida en català, prop del mar i Montjuïc. Hem dinat a La Tagliatella, evidentment, pasta amb diferents salses, unes postres de xocolata negra i blanca per sucar-hi uns daus de coca amb nous integral i un vi negre de la Ribera del Duero, anomenat Legaris, de 14º, atractiu, fins i tot el color. Després, volíem anar al Parc Güell, però s'ha fet una mica tard i hem acabat pujant fins al Castell de Montjuïc, des d'on es pot contemplar tota Barcelona i hi ha una vista panoràmica que és tot un regal. A l'interior hem visitat alguna sala oberta al públic, entre elles una exposició del plorat Lluís Companys, on s'explica com va haver de sortir de Catalunya, l'any 1939, per detenir-lo després, l'any 1940, i empresonar-lo al Castell de Montjuïc, fins que va ser executat al Fossar de Santa Eulàlia. Ha estat un dia bonic. El meu fill i la Mar i la Teresa... tot!