Aquest no és el meu Barça

Ahir es va jugar el Milan - Barça de vuitens de final de Champions. Van guanyar els italians (2-0) i em va semblar una mica trist, potser el pitjor Barça de les darreres temporades. He vist un Cesc, un Xavi i un Iniesta com a fora de lloc, com si es fessin nosa entre ells a més, també, d'una baixa forma, sobretot física, alarmant. Messi, fos i molt marcat, ha estat inexistent, la defensa ha acabat fent aigües i l'equip en general com a perdut i desesperat en una inútil possessió de pilota, sense arribar a porteria contrària ni poder penetrar entre la defensa. El Milan, un equip atlètic, molt ben preparat físicament, ha col•locat les dues barreres habituals del "catenaccio" italià, i ha sortit com un llamp al contraatac. Això ho fan molts equips contra el Barça però, normalment, els blaugrana acaben imposant la seva superioritat tàctica i de conjunt. Anit no va ser així, més aviat un equip cansat, sense ritme, sense aquell canvi de velocitat que els fa imparables, sense massa ànim per lluitar i acabant mostrant tota la impotència del món. En cap moment va fer la sensació de què podien anar pel partit.

He de felicitar al Milan que, tot i no ser res de l'altre món, ens tenien molt ben estudiats i en van executar en el moment oportú. No, no em queden ganes de dir que el primer gol ha anat precedit d'unes clares mans que han deixat la pilota a punt de ser rematada, només que s'han imposat a partir del seu lleig sistema de contenció i que, físicament, han acabat més frescos que nosaltres quan normalment els nostres contraris acaben fosos de tant perseguir ombres. Sento parlar així i crec que fins i tot és injust fer aquests comentaris sobre el que, possiblement, és el millor Barça de la història, un Barça que en aquests darrers cinc anys m'ha fet gaudir de la més pura essència del futbol, tal com jo ho entenc i m'agrada, però és clar, quan t'acostumes a l'excel•lència i algú, un tal Allegri, et fa un plantejament adient, doncs et fa aterrar i el teu equip, de sobte, torna a ser humà... en aquest cas i malauradament, massa humà, com la resta d'equips que juguen a tres o quatre tocs, lents, sense cap marxa, i que van a batzegades, tot depenent de la inspiració i no del sistema d'ordre i toc, habitual al Barça.

La tornada serà complicada... si ens fan un gol s'haurà acabat la història i, de totes formes, serà èpic veure l'assalt a la porteria amb la intenció de fer-li, com a mínim, un parell de gols per igualar el resultat i, després, un altre per a passar a quarts. Veig tota aquella defensa, alta i amb experiència i se'm fa difícil que poguéssim passar, però aquest equip m'ha donat tantes satisfaccions i bon joc que mereix un respecte i mantenir viva l'esperança de poder vèncer. La fe mou muntanyes, i caldrà tenir-ne molta. Visca el Barça! ...més que mai!! ...ànim!