Quin bé de Déu!

Mare de Déu, quin bé de Déu!! Caminava sola amb un gosset de rínxols blancs que anava al seu pas rítmic, harmònic, constant. Potser en tenia trenta-dos, o menys, tot i que la fermesa exposada ho feia amb la màxima expressió. Ni poc, ni massa, al punt i ben distribuït i, en moure's, es convertia en diana dels amants de l'art, fins i tot de tots aquells que ja no anem més enllà de la recerca de la bellesa. L'hem estat observant, amb la mirada generosa i comprensiva, però també experta i aguda, del jubilat i, tot i que hem fet els comentaris masclistes de ritual, no pots menys que pensar allò de què qualsevol temps passat va ser millor, tot i respectant el present... que tampoc està malament.

Anàvem en bici i hem girat el cap amb l'agilitat d'una Mengual i una Fuentes fent meravelles aquoses a parell, nosaltres a trio, després hem esperat pacíficament, des del mirador del Miracle, a que passés per fer-li una controlada inspecció visual, primer de cara, on s'observa la cadència perfecta d'aquells vehicles a punt i ben engreixats... aquí, però, sense cap greix, millor elegància i gràcia. En l'observació lateral, destaquen arrodonides prominències molt pronunciades que són més discretes en la visualització frontal. De mica en mica, sempre massa ràpida, ha anat passant per a posar-se a punt de l'esperada mirada posterior, i allí, com era d'esperar, pura música simfònica, tot mesurat i a compàs... què bonic és tot allò que és bonic!! "Lo bo és bo i no perd", diem al meu poble...

Estàvem arribant a l'Arrabassada, la mar estava calmada, només un ventet suau per aromatitzar de sal iodada l'ambient únic de la costa tarragonina. L'esperaríem al final de la platja per repetir experiències. En la distància vèiem que s'anava apropant però, de sobte, ha girat cua... semblava que ja no volia més exàmens, tot i la nostra generositat i benevolència. La nota ha estat de 8'75 perquè sempre reservo un petit percentatge al llenguatge dels ulls i de les mans i, en aquest cas, no he tingut prou elements de judici per valorar-ho. Enfilant ja cap al Fortí de la Reina, l'hem vist aturada parlant amb un xicot molt ben plantat, damunt una moto espectacular... el gosset, sota la moto, descansava tranquil d'allò que semblava una situació familiar. Els meus companys diuen que aquest noi viu per aquí, i ella no deu ser de gaire lluny. En passar pel seu costat, amb la bici i costa amunt, hem vist que reien i, en la seva darrera mirada, he vist el seu somriure, unes dents blanquíssimes i uns ulls blaus felins i grans. Ha estat el regalet d'avui, una nena bonica i jove, plena de vida, feliç... possiblement farà feliç al de la moto. Amen.