Dimecres de cendra

Dimecres passat va ser "Dimecres de cendra", així que, després de la disbauxa de Carnaval, ens posem seriosos i comença la Quaresma, és a dir, període de quaranta dies que, en el cicle de l'any litúrgic cristià, precedeix la Pasqua. No podia deixar passar aquesta data perquè recordo moltes vivències a l'escola, alguna, fins i tot, divertida però, majoritàriament, sentides i respectuoses... Ja de petit, al poble, anàvem a l'església on el mossèn ens ficava la cendra al cap, fent un senyal de la creu, i ens deia allò de "Polvo eres i en polvo te convertiràs"... eren d'aquelles tantes coses que els nens no enteníem però que ho vivíem com a normal perquè així ho era per a tots els adults assistents. A La Salle, també portàvem els alumnes a la capella i, allí, la frase, tot i que encara no estava a l'abast de molts nens de primària, havia millorat bastant: "Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli". Recordo que l'anada a la bonica capella de l'escola representava tot un exercici d'ordre i respecte. Aprofitava per explicar el comportament adient segons el lloc on érem i, en general, ho aconseguia força bé, tot i que havia d'estar molt pendent dels comportaments dels simpàtics de torn, que aquí tenien un bon camp per fer-ne de les seves.

La imposició de la cendra és una antiga tradició i, pel que sembla, la cendra s'obté de cremar les branques de palmera i rams, emprats el diumenge de Rams, per celebrar l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. Bé, l'anècdota que recordo, com a divertida, és que... un any, la cendra es va acabar i a algú, un algú molt entranyable i pràctic, no se li va ocórrer altra cosa que anar a la cuina i agafar una mica de Cola-Cao per poder acabar la celebració sense problemes. El cas és que alguns nens, molt familiaritzats amb l'olor d'aquest producte, doncs... es posaven el dit al cap i d'aquí a la boca. Va tenir la seva gràcia, gens de malícia i el simbolisme de l'acte no se'n va ressentir gens ni mica. Tinc bons records, eren temps bonics on sempre intentava explicar els fets religiosos amb un respecte màxim als fets i als nens, procurant fer-ho de manera entenedora i a seu abast.

La Quaresma acabava amb la Setmana Santa, on parlàvem del Darrer Sopar, el Diumenge de Rams, Judes i els apòstols, la mort de Jesús, sense oblidar ràpidament parlar del Diumenge de Resurrecció. Fèiem, també, algun treball manual (una creu) i un mural per grups que treballaven aspectes diferents de l'esmentada setmana. Recordo amb especial il•lusió les vacances, que agraïa com aigua de maig. En un principi, sempre anava al poble a passar-les amb els pares i la família... només per Pasqua solia anar a Barcelona amb els amics per veure alguna estrena de teatre o cinema i, si jugava, algun partit del Barça. Després, ja amb la Teresa i el Pere i els pares a casa, ho passàvem a Tarragona. Un darrer pensament per a ma mare i ma sogra, que ens feien la mona. Els pastissets de Teresín eren únics, els millors!!