Escales

Visc a un tercer pis i, avui, he pujat les escales sense problemes. Diuen que gastes moltes calories i és una cosa a la qual ens hauríem d'habituar. No ho feia des què una vegada em vaig quedar tancat a l'ascensor i, com tinc una mica de claustrofòbia, vaig estar un temps utilitzant les escales. Escales... bonica paraula, de grans significats i aplicacions... Escala de valors, quan un té el valor suficient per tenir-la neta i amb tots ells amb bon ordre. Res que no sigui decent és negociable, i tenir el seny de no ser dubtós és mostrar una escala oberta on es presenta i s'exposa llum. Ningú et busca el peu del que coixeges perquè hom sap que camines bé i ho fas amb l'ordre i el ritme adequat. Potser un altre gall cantaria a tots plegats si aquest ordre tingués unes prioritats adients basades en la més estricta honestedat.

Diuen que porta mala sort passar per sota d'una escala, tot i que ho facis entonant l'escala musical més divertida... i, si vols pujar fins a la creu per eixugar la suor a Jesús clavat, fes-ho per l'escala d'esglaons ferms que portaran el teu esforç a l'objectiu. Els gallecs diuen que són indefinits i que porten els seus aires camuflats i que, en veure'ls al bell mig d'una escala, mai saps si pugen o baixen, només ells ho saben, tot i que pot semblar qualsevol cosa. Aquells que van venir de matinada, encara fosca, esperaven al replà de l'escala, i la mare obria... i el fills es llençava pel finestró, abans d'anar per les escales. Aquestes, tenen esglaons per on els nans es llencen amb paracaigudes i els conductes reglamentaris tenen els seus passos programats per anar pujant fins l'infinit.

Feliç i benaurat aquell que és al fons del pou, perquè ha arribat al final de l'escala i ja no pot baixar més esglaons. Més feliç encara aquell que ha arribat al capdamunt, perquè l'èxit, el de debò, sempre és el resultat d'un esforç generós i constant... ara, només cal inventar noves escales i anar ficant senyeres a cada nou esglaó conquerit. Ens cal posar reptes assequibles i agafar força i embranzida i no decaure. Estimem allò que no és fàcil, costa tot allò que val, i és un plaer fer l'escalada lliure, comptant només amb la teva espectacular preparació física i mental. No en totes les muntanyes tens el vent de cara, a cops t'ajuda, sempre per aquelles alçades hi ha un oxigen més pur, sempre hi ha per qui i per què lluitar. Sempre és lícit anar a la recerca d'un aire més pur i, aquest, sempre és a la fi de l'escala, i aquí només s'hi arriba després de fer el recorregut adequat, amb esforç constant, dedicació plena i consciència serena, tranquil•la i segura. Aquesta tarda baixaré les escales... segur que no confondré ningú, sóc català!