Nou itinerari

Avui, els meus companys m'han tornat a fer campana i, a més, uns nuvolots negres i en moviment sofrien un ventet no massa fort però fresquet. Tot convidava a la retirada, al llit per dormir una mica més, o a esmorzar en algun dels meravellosos sortidors de sucres i colesterols variats i a la carta. De sobte, m'ha vingut el rampell d'anar-me'n a l'aventura, sense allunyar-me massa però anant per llocs diferents dels habituals. I així ha estat. He tret el nas pel Serrallo, que ja no fa mala olor, si més no d'algun bon restaurant, he vist el iot del xeic, el Katara, llampant i espectacular com sempre (és una passada...), he passat per davant del Manolo i l'Onada, també del Martí i la Puda, i he anat a parar al Francolí, però en lloc d'anar cap a la dreta, en direcció al Pont del Diable, he girat cap a l'esquerra i he anat des del pont del ferrocarril, on a la darrera riada se li van travar totes les branques que arrossegava l'aigua i van provocar la sortida del riu, fins l'altre pont, que és l'últim abans d'arribar a mar, que és allí mateix. Cal dir que, en un principi, no fa massa bona olor, sembla que s'aboquen aigües residuals més o menys depurades, diria que més aviat menys, i això provoca que no sigui agradable transitar per aquí.

Anat cap al final, el riu es va eixamplant, sembla un riu de debò, i alimentat també per aigua de mar fa que el cabal augmenti considerablement i l'aroma sigui, també, una mica diferent. Solen haver-hi ànecs, tot i que avui no n'he vist, però el que sí hi ha, i amb abundància, són corbs marins... sembla que darrerament una nombrosa colònia s'ha instal•lat aquí i omplen el port pescador. Alguns són molt grossos i també divertits. Un d'ells m'ha acompanyat una bona estona... quan m'apropava es capbussava i sortia un parell de metres més enllà i quan tornava a arribar a la seva alçada feia el mateix... hem jugat una estona. Alguns coloms més negres i grans contrastaven, potser, amb unes gavines blanques i petites... els he picat de mans i, en una revolada espectacular, s'han allunyat una mica, no gaire, és la seva zona i se senten segurs. Una llisa d'un parell de pams anava movent la cua amb dificultat i mig panxa enlaire, la qual cosa m'ha fet pensar en algun contaminant de les diferents canonades que aboquen aigües per aquest tram final del Francolí.

En arribar al darrer pont, ja no pots passar, només veus la mar per sota el pont. He donat el tomb i he tornat a anar al Serrallo, després a la Plaça dels Infants i, d'allí, he pujat per les escales mecàniques i he anat fins el Mercat Central, on he donat un cop d'ull, sobretot al peix, i cap a casa. He tornat a baixar per les mateixes escales i he vist com queda de preciosa la que serà la nova Escola Oficial d'Idiomes (l'antiga fàbrica Chartreuse). A dos quarts de dotze arribava a casa després d'haver caminat un parell d'hores sense descansar gens, tot i que he parat alguna estona, i per llocs per on no havia passat mai. Genial!