Està clos i es veu mullat

Menys dilluns, que la Teresa tenia festa de lliure disposició i vam anar a Barcelona, hem sortit cada dia a caminar o fer bici, però els dissabtes i diumenges i festes de l'escola tinc descans i Teresa i, a cops, Pere i Mar, i casa i esports de tele i sofà, Barça total. Hem descobert la gràcia, la qualitat i el preu de menjar a casa o sortir a deshora a comprar o fer el que sigui. M'he despertat a les deu i, en arribar al menjador, sembla com si que fossin les cinc del matí, està clos i es veu tot mullat i hi ha una calma total. El barri dorm, l'escola del Serrallo és tancada i no hi ha música d'entrada ni melòdic soroll de nens al pati. El temps et convida a quedar-te a casa, dia apropiat per fer "calent" (col, arròs i fesols), també brasa i allioli, i que corrin els caldos negres del Montsant, Priorat, Terra Alta o Penedès, i per postres un mató amb mel o un músic fresc dels que venen a Cambrils...

Anit ja va començar la jornada esportiva amb una contundent victòria del Barça de futbol sala (7-0) sobre el Lugo, un equip molt jove i que es va trobar amb un Wilde molt inspirat i un Barça, en general, que va recuperant el nivell que semblava haver perdut. Aquesta tarda, i en futbol, juguem a Granada i el proper dimecres a Milan contra els campions italians en partit de Champions. A més... Pere ens va enviar una foto perquè veiéssim que s'havia tallat els cabells i retallat una mica la barba i, realment, ja no sembla Bécquer, més aviat al Pere que hi havia a sota. Sempre he dit que l'hàbit no fa el monjo, sinó que és aquest que dignifica l'hàbit. Pere total cinc, per sempre més!!

Són les onze. Potser anirem a fer un talladet a les Gavarres per sortir una mica i comprar alguna coseta que necessitem per a casa. En el meu estat actual sempre visc en un estat d'esperança il•lusionada pel positivisme en el succeir dels esdeveniments. Fóra una errada desaprofitar la felicitat que brolla de tot el procés de cerca. Sembla que, com diu el meu admirat Punset, la felicitat està a la sala d'espera de la felicitat. Sóc feliç mentre espero ser a Ponferrada i, després, a Granada per veure jugar als equips del Barça. Sóc feliç de moure'm... és tot un procés per estar millor i fer bona cara a l'entorn. Sóc feliç per tenir, fins i tot el que no tinc, per assaborir les realitats de les meves acceptacions. Sóc feliç per tot allò que se m'ha donat i ja ho era quan ho somiava. Sóc feliç!

En handbol, el Barça ha guanyat al Croàcia (35-25) fent un gran pas cap a la segona ronda. De vegades, la felicitat es cansa d'esperar i arriba a ser feliç... El Barça B ha perdut a Ponferrada (3-2), són joves amb futur però massa inexperts i, a cops, no semblen haver anat a la Masia. El Barça ha guanyat a Granada (1-2), dos gols de Messi, però s'ha patit més del que caldria...