He dormit fins les deu... en aquests primers freds d'hivern anticipat s'està molt bé al llit, sobretot si durant la resta de setmana has fet ple de sortides i exercicis variats per aquests móns de Déu i de Tarragona. L'Albert i el seu cosí, amb els respectius fills, han anat recentment a Ca l'Amadeu, a Vilanova d'Escornalbou, la qual cosa vol dir que estan oberts o que han tornat a obrir. Bé, avui trucarem i ho anirem a veure i, si és així, dinarem allí i, després, cap al Delta a collir cítrics del meu hort... per cert, ens hem comprat un parell de tisores per tallar la fruita en lloc d'arrencar-la perquè així es conserva millor. En portarem al Pere, a la Mar de Tarragona i a alguns amics del barri que ens apreciem mútuament. La Teresa en pren algunes bosses i les ven a l'escola...
Són gairebé les onze i m'he assegut a la taula per escriure i no he baixat a fer el talladet ni res... per poc m'esperaré i anirem junts, vull dir la reina i jo, i farem un cop d'ull als diaris i el pla del dia. Sembla que el Barça juga avui, a les vuit, contra el Bilbao, i ho fa a casa, al Camp Nou. Aquesta jornada juguen, també, el Real Madrid i l'Atlètic de Madrid... si el Barça guanya gairebé no importa el que facin, tot i que un empat estaria prou bé.
Penso que, a aquesta hora, sempre preparava els medicaments i l'esmorzar de la mare... aixeco el cap i ja no hi ha pastilletes, ni gotes, ni potingues... És un lloc buit... al damunt una foto dels pares en blanc i negre que els va fer Mar i me la va regalar, una verge de Lluc (Mallorca), la Teresa i jo amb el Pere petit, ma mare i sa germana i... silenci, és la pau de la casa, d'una casa en pau. La d'avui serà una generala individual i suau, després la Teresa i jo anirem a fer un cafè.
Anar al Delta sempre és una atracció, tot i que potser farà vent, que allà quan diu allà vaig no té obstacles que vèncer i pinta més agressiu del que caldria, massa. M'encanta veure l'escassa família propera que ens queda i la casa, la nostra casa, la meva casa, la que ma mare sempre deia que l'havia dissenyat ella i que per això era tan còmoda i tan habitable. I, com sempre, mil records... de l'hort i de la botiga, de la meva habitació, del pati, del pi i els rosers i la parra... I, com sempre, presències inesborrables de la vida senzilla de la bona gent, humil, formal... Cada dia m'acompanyen i sempre em fan els camins més clars, junts per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada