Fred, solet, sortida... i llengua catalana

 

Feia molt de vent, però després ha esdevingut un solet que encantava de veure. Hem caminat, potser massa abrigats pel que calia, fins i tot portava guants, però per les obagues i les zones menys arrecerades del bosc tampoc sobrava tant... El Pont del Diable seguia allí, majestuós, donant constància de la cultura mare i del saber bàsic per a tot el desenvolupament posterior. Passat el Pont, ens hem ficat per un camí que, ara sí, ens ha portat pel paratge on es recorda als germans Puig i Valls, autèntics protectors de tota aquesta espectacular natura... He estrenat sabatilles noves per caminar, són més adherents, no pesen gens i no porten cordons, a més són flonges i entren fent una pressió suau... una passada, comodíssimes, gairebé caminen soles i bé, ho fan amb mi, un encert. A tres quarts d'una ja érem a ca la Lourdes bevent la coca-cola zero.

Avui la Teresa surt a les dues i dinarem a casa... unes llenties que fa temps que no en mengem i ens feia gràcia de menjar-ne. A la tarda prepararem la maleta i demà, dimecres, després de dinar, si Déu vol, la Teresa i jo posarem la cama enlaire i el Kuga en marxa, i la il·lusió a punt, i l'esperit jove i el seny i el cap que el conté preparat... i enfilarem, qual gavina voladora en busca d'altres versions del mateix mar, d'altres pols de la mateixa terra... Catalunya. Malgrat tot, Lleida, Girona, Barcelona i Tarragona existeixen pel gust i plaer dels seus habitants, per escriure i parlar la nostra llengua i la dels nostres avantpassats, tot i el greu que els sap a segons qui aquesta meravellosa manifestació cultural... No ho tenen a la intel·ligència perquè primer no ho han tingut als sentits i molt menys als sentiments. Mai ens han estimat, mai ens han comprés, mai ho han intentat i, darrerament, cada cop que obren la boca, m'omplen de raó, m'omplen de raons, per sentir-me català, cada cop més. Suposo que ho entenen molt bé... els altres espanyols, que també deu haver-ne, suposo. A mi ja no em canviaran... pobres fills!!

Perdó... se m'han creuat les darreres idees del ministre d'Educació, en referència a la llengua catalana. No tenen cap raó i no saben el que es fan, ni el que diuen, i darrerament volen fer por, tot i no tenir la força de la raó es veuen molt capaços d'aplicar la raó de la força. Ja utilitzen arguments que només valen per distreure l'atenció d'aquells a qui ja tenen enganyats. Segons a qui no enganyen, han emprés un camí d'erosions variades i depriments. Caldrà molta paciència, si més no, per escoltar tanta incoherència i desvari. Sé que quan convé seguem cadenes, i voldria que no s'arribés a tot això... Jo ho seguiré explicant en català...