Barça i Marató

Ha estat una jornada futbolera de primer ordre, millor impossible, sembla ciència ficció, però no, és una autèntica realitat... el Barça és a tretze punts del Real Madrid i a nou del Atlético de Madrid. I per a què això sigui així, el Barça ha guanyat al Atlético per 4-1 (dos de Messi, un d'Adriano i un de Busquets, l'altre de Falcao) i el Real Madrid i l'Espanyol han empatat 2-2, així que la cosa pinta d'allò més bé i, a més, fent aquelles estones de futbol que m'encanten, amb pinzellades puntuals de gairebé tots els actors i, fonamentalment, l'actuació estel·lar i constant de Messi per definir i sentenciar la majoria de partits. Fa gairebé sis anys que el Barça, en totes les seves seccions esportives, em fa feliç, perquè m'encanta la seva filosofia, l'educació i el comportament de tots els esportistes i tècnics, on guanyar, tot i ser important, no és una finalitat on val tot, sinó que s'ha de fer a través de la tècnica i l'esforç, de la comunió total amb una manera de fer, clara idea d'equip i respecte sa i contundent per a tots els rivals. Qui no és feliç de veure jugar a Xavi o Iniesta, o Piqué o Puyol, Cesc, Busquets, Adriano, Alva, Song, Alves... i, per damunt de tots, un tal Lionel Messi, amb la mateixa senzillesa i humilitat de tots, tot i ser, possiblement, el guanyador de la seva quarta pilota d'or consecutiva. La meva gratitut total a totes les seccions per fer-me passar tan bones estones... Mil gràcies!!

Avui també s'ha celebrat la Marató de TV3, que sempre m'emociona, i aquest any encara més, perquè quan un sent anomenar la paraula càncer, posa en evidència tot el seu respecte i emoció. Impecable solidaritat de tothom, tota mena de muntatges, alguns còmics i divertits, per recollir cèntims: nens que fan teatre, o canten, d'altres fan truites, famosos juguen a futbol o bàsquet, diferents associacions culturals o esportives que també han contribuït generosament... Les últimes notícies que he sentit per la tele deien que havien ja recaptat més de deu milions d'euros, que no està gens malament, i encara es pot seguir sumant fins a finals del mes de març. Tot i la crisi, la famosa manca de coses cada cop més elementals, les necessitats extremes de tota mena, la gana, sí senyors, la gana de la gent que s'aboca als contenidors buscat algun tros de pa sec... tot i això, que és real i cruel, veritable i cada cop més estès, les persones, moltes persones, s'han privat avui de coses i han donat una mica de cor, una mica de vida... Sempre la vida, dóna vida...