Olot i Constitució

Olot com a pont i festa, hotel Amolls, senzill però amb totes les necessitats bàsiques cobertes: llit de dos metres d'ample, calefacció, sala de bany a l'habitació, nevera i microones a l'abast, gent amable i de parla catalana, preu assequible. Avui hem visitat la ciutat, sobretot la part antiga que és el que més ens agrada, l'església de Sant Esteve, miraculosament oberta i amb aspecte de catedral, amb diferents santuaris a pregar i respectar. Hem visitat la Fageda d'en Jordà, que és tot un espectacle de bosc i natura. Hem anat a dinar a Santa Pau, poble medieval que és una visita obligada d'aquestes contrades. Can Rafelic és un restaurant on es reflecteixen totes les habilitats de la cuina volcànica: cebes com a més dolces, patates d'Olot farcides de carn i, sobretot, embotits d'una gran qualitat, un vinet del priorat i un lloc original, a més d'un tracte exquisit... llàstima que, com passa molts cops, el cafè no és a l'alçada de la resta del tiberi. A la tornada hem passat per Sant Joan les Fonts, on hem fet fotos a un pont molt antic sobre el riu Fluvià, ple d'ànecs de collverd amb les seves parelles i, fins i tot, una muda blanca que donava color i varietat a tanta bellesa...

Són les sis de la tarda, ja és fosc, som al bar de l'hotel Estació, on hi ha una senyora molt agradable i fa uns talladets prou encertats. Avui és el dia de la constitució, d'aquella que ha quedat antiquada i que s'hauria de posar, d'una vegada per totes, al servei de la democràcia. A Madrid i a Barcelona, han hagut manifestacions a favor de la unitat d'Espanya, a Barcelona uns set mil... a mi em sembla bé, tots no som iguals, encara que alguns són més iguals que els altres. Evidentment, jo no era a la manifestació... Demà toca Besalú i Banyoles... i, sobretot, Teresa i llibertat. Som a la Garrotxa, una bona terra...