Cadaqués

Durant aquests dies hem estat per tres comarques diferents: la Garrotxa, capital Olot, que és on estem allotjats a l'hostal Amolls (quatre habitacions, però amb totes les gràcies i necessitats cobertes... un encant); el Pla de l'Estany, capital Banyoles, amb el llac, les fotges i tal... i l'Alt Empordà, capital Figueres, que és on hem anat a buscar avui els joves, el Pere i la Mar. Tots plegats hem anat directe a Cadaqués, poble blanc de costa i muntanya, del poeta espontani, de la referència mallorquina i, fins i tot, del Delta... de l'Ebre. Poble on l'art es  crea i es manifesta i es proclama, bellesa d'aquí i d'allà, només cal aixecar el cap i veure el mar ple de roses blanques, illots que despunten sense vergonya perquè també són portadors d'un tot diferent de formes i colors meravellosos. Terra de Dalí, Port Lligat, la seva casa, on ens vam fotografiar la Teresa i jo ara fa 30 anys i avui ho hem tornat a fer, però amb el Pere i la Mar prop, que encara milloren qualsevol paisatge gairebé immillorable.

Hem passat pel Sa Guarda, que és on ens vam allotjar quan ens vam casar, l'any 1983, i encara conserva el seu encant, ben situat, a una certa alçada, a la falda de la muntanya més propera a la costa... potser les portes es veuen noves i més segures, encara que suposo que tot en general deu estar reformat i nou. Hem dinat al restaurant Sa Gambina... està a primera línia de mar, tot un privilegi, i hem menjat un menú amb pop a la gallega, paella i postres. Ha estat prou bé, sense passar-se, i jo he fet broma perquè a la paella hi havia trossets de llonganissa... però el que ha estat realment important és que estàvem junts i ens miràvem als ulls... i els seus feien joc amb el mar terrós de vent, i els meus amb tot allò que anomenem felicitat.

Hem volgut anar al Cap de Creus... hem anat, faltaria més, tot i la ventada que ens ha obligat a agafar-nos tots quatre per poder arribar i veure aquell espectacle incomparable, només a l'abast de la millor creació artística i divina. Perillós, però extraordinàriament preciós... allí deuen viure les musses que inspiren a tots aquells que parlen amb el cor, les que queden es deuen repartir entre Santa Pau i Besalú, la resta tenen trobada obligatòria per l'existència pacífica de la gent de bona voluntat...

Ja som a Olot. Ara descansarem una mica, després donarem un tomb per la ciutat i anirem al Crek a menjar alguna cosa, no gaire, i demà emprendrem camí cap a casa, potser... passem per Vic, segur... plens de plena felicitat. Han estat quatre dies de somni. Sóc feliç!!