dilluns, 3 de desembre del 2012

Esperança il·lusionada

És dilluns, dia de calçó vell, diuen al meu poble, tot i que per a mi en tinc un per a cada cosa que faig i temps, molt temps per fer-ne moltes de coses i lluir-ne molts... de calçons, fins i tot de nous. Hem pogut fer bici, no feia vent encara que del far gran al petit en feia una mica, bastant.

Hem dinat a l'Ambra (fideuada i filet d'ibèric) i aquesta tarda anirem a comprar i prepararem la sortida a Olot i els seus voltants. El Pere i la Mar ja tenen hotel per passar la nit del dissabte. Els anirem a buscar a Figueres i després hem quedat d'anar amb el Kuga a Cadaquès, que també els fa gràcia de veure. Pot estar bé, sense cap pressió per multiplicar-se i anar de bòlid per voler veure-ho tot. Hi ha moltes coses a prop per poder-les gaudir tranquil·lament: el museu Dalí , Vic, Olot, la Fageda d'en Jordà, Besalú, Cap de Creus, Cadaquès, Sant Climent... i qualsevol poblet petit de la Costa Brava, típic i característic, de mar i pescadors, de peix i closca i vi de l'Empordà, que ara està de moda i es veu que té qualitat.

He repartit mandarines entre els meus amics del barri: l'Antonio, l'altre Antonio (pare de l'Antoñete), la Mercè... i després li donaré una bossa al Fernando. Aviat arribaran les taronges, encara els manquen vuit o deu dies però ja fan tot el goig del món... Són del meu hort, ara sí... del meu hort, un regal dels meus pares.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada