Tipologies

Ja som, un altre cop, al cap de setmana, el temps passa que és una passada. Avui hem anat a caminar fins el Pont del Diable, l'hem tocat i hem tornat, i demà festa, recuperació de bessons i una mica de peresa matinera i dormideta fins les deu del matí. Hem dinat a l'Ambra, molt bé i molt digne com sempre, i amb una molt bona relació preu qualitat. Plou, perfecte per fer una mica de migdiada, si més no una becaina al meu sofà preferit, després... escriure sobre el viatge per les rutes del Francolí, l'amic Pont del Diable i els seus camins furgats, plens de forats fets pels morros dels senglars, boletes arrodonides de caques de conills, canyars regenerats, cada cop més grans, tendres, ferms... Amb l'aigua, tota cuca viu, i tota l'herba i canya, llebre i esquirol... Alguna ullada de sol, fa que te n'adonis de la bellesa de la creació...

Som asseguts a l'Ambra. Entra un grup de mestres, un altre de treballadors d'alguna de les poques companyies amb feina, uns jubilats, un senyor estrany amb rínxols de permanent i cara de tòtil... Penso amb els ministres d'aquest govern d'Espanya, Guindos, Montoro i Wert, que semblen tallats pel mateix patró, i dubto sempre de la seva actitud i comportament... Sentint-ho molt, sempre em fa el parer que estan de broma, de conya, que no ho diuen seriosament, que fins i tot parlant tenen aquella musicalitat que acaba sent dramàtica en els seus significats i que te la canten com si d'un acudit es tractés, amb vaselina, però sempre amb un transfons unidireccional propi d'una filosofia que és a anys llum de la nostra essència i realitat. Són tipologies, molts cops només cal veure'ls, d'altres escoltar-los, i la traca final quan, a més de ser-ho, en fan tota la cara. M'agraden més els mestres per la seva humilitat i fermesa. M'agrada recordar aquella part dels Segadors que diu que "quan convé, seguem cadenes". Que no ens toquin els nens!!