Hem tornat a anar a Besalú perquè el Pere no hi havia estat mai i a la resta no ens feia res tornar-ho a veure. És realment bonic i ara, a més, hem donat un cop d'ull per les botiguetes d'art i artistes, amb olor d'encens i música a baix volum i alta volada. Després, la idea era anar a dinar a Vic, capital de la comarca d'Osona, però els joves ens han parlat del Pantà de Sau, que és preciós, amb un paisatge únic i una panoràmica espectacular... Doncs, cap a Vilanova de Sau manca gent. Són uns setze quilòmetres de corbes i carretera estreta, però en bon estat, per arribar a gaudir de tant de verd i tanta vaca i vedells pasturant per les voreres del camí. Bonic de veritat, tot i que ara el pantà té poca aigua i deixa veure cinc o sis metres del campanaret submergit.
Hem dinat al restaurant Vall de Sau, de l'hotel La Riba, i ens ho han fet prou bé, fins i tot ens han deixat provar una mica de senglar, que es veu que també en tenen molts per la zona. Després de dinar, hem anat baixant tranquil·lament, no se m'ha fet pesat i en poc més d'una hora érem a Barcelona... a la Teresa, que conduïa, segurament una mica més. Hem deixat els joves a casa i nosaltres ja som a Tarragona. Han estat quatre dies ben aprofitats i amb les persones que més estimo. Els nostres pares somriuen des del cel... segur que sí!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada