Nadal

Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa n'hi darem un tall... cantàvem de petits, tot anant a la Missa del Gall, a les dotze de la nit, perquè ja no era tan menut i, amb les meves cosines, m'hi deixaven anar. Cantàvem les "aubades", amb barretina i una guitarra vella i vestit de pastor amb una pell de be que tenia, i encara tinc... animava molt aquella festa de la santa innocència, més autèntica i bonica que mai. Sempre ha estat una festa d'alegria i, en la meva infantesa, també una actualització de bones sensacions, on tothom arribava content... semblava com si se celebrés el dia mundial de la felicitat i les sensacions s'encomanaven, i menjàvem pollastre de casa, una delicadesa que ara ja no tenim a l'abast, i per Cap d'Any, canalons de ma mare, marca de la casa, i esperàvem els Reis per les joguines... i anàvem a fer herba per als cavalls i discutíem amb els amics del barri si aquest any vindrien en camells, perquè aleshores hauríem de fer una recollida més abundosa i acurada...

Records també, com no, de l'escola... pujàvem de primer a sisè fins la capella per cantar nadales, i ho fèiem amb un ordre establert, tot recordant el naixement de Jesús, àngels i pastors, Josep i Maria i els Reis Mags d'Orient i, fins i tot, el dimoni escuat, que en boca dels més petits era tota una gràcia i encert. Sempre és un plaer, per a mi, reviure els bons moments que he passat a La Salle Reus... i sempre ho diré. Més plaer... ara em ve a la memòria que, per aquests temps, sempre compràvem massapà, perquè li agradava molt a ma mare, i torró de crema torrada, que era el preferit del pare que era molt llaminer i, gràcies a Déu, el vaig poder complaure en escreix. És la Nit de Nadal, però nosaltres no fem sopar, no en tenim costum. A les dotze hem fet una mica de pa amb tomàquet i una mica d'embotit ibèric, de la cistella, i hem brindat amb cava per certificar els nostres desitjos de felicitat eterna. És un quart de dues, som a casa, encara no tenim son i estem mirant un CSI, però no és de l'Horatio, que és el que m'agrada a mi, és un de nou que encara no havíem vist mai.

Avui he cobrat la pensió, el "piticlín" que La Caixa envia al mòbil ha sonat ja pel matí i, tal com va tot, sembla que ajuda a respirar millor. La Teresa, mentre, no cobrarà fins al dia vint-i-set o vint-i-vuit, possiblement sense paga extra o una mica menys de la meitat. Sé que hi ha molta gent que no tindrà cap pagament perquè no ha tingut l'oportunitat de treballar. Sé, també, de la solidaritat i del bon cor, tot i que mai ho podem cobrir tot, per la qual cosa el món no pinta gens bé. Molta gent es mor de gana, i no passa res, es mata impunement a persones que fan cua per comprar una mica de pa, i tampoc. No fem res perquè hi ha por d'una altra guerra mundial. Voldria dir Bon Nadal!!, però no queda gaire seriós...