De Nadal a Sant Esteve, evidentment, no hi ha res, és una bona dita per proclamar l'efímera durada que, de vegades, tenen les coses. Tornem a dinar a casa. Avui toca tall rodó amb una salsa de bolets amb crema de llet i algun ingredient que només sap la nostra experta i que li surt molt bona. El Pere marxarà després de dinar, ja que la Mar també arribarà aquesta tarda i es trobaran a Barcelona. Per Cap d'Any, tots cap al Delta per menjar canalons i celebrar com cal el sant del sogre i l'entrada del 2013. ens quedarem un altre dia per fer el tradicional dinar familiar... estarà bé, sempre és un dia de records importants i presències on la sang brolla autèntica i l'estada és sana i reconfortant, tot i els buits que només s'omplen per la pinya del que encara restem aquí.
La Teresa entra a la cuina, el concert comença, la directora té la batuta a la mà, silenci total, ara flama i cassola qual harmònic duet, i després la resta d'instruments, tots al servei de l'aroma que alimenta la casa i la vida. Menuda concertista... ella és tota gràcia, tota música, ella és l'oli que suavitza i millora l'existència de tots els seus propers... i, a més, és del Barça! El barri sembla desert, però hem anat a estirar les cames, fa un solet encantador, tot i el vent gelat. Demà es reprendrà l'activitat, nosaltres caminarem, redescobrirem Tarragona... un plaer!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada