Som a Saragossa...

Hotel Oriente... teníem reserva i ens esperaven, correctes, pacients, servicials, tot en castellà, però una llengua de Cervantes com a musical, millorada, més divertida, on triomfen els diminutius i el canvis de to sense agressivitat. Hem deixat el cotxe al pàrquing Salamero, immens, amb tres plantes absolutament plenes menys algun lloc a la tercera planta que és on l'hem deixat. L'hotel és al centre, a tocar de tot allò que volem veure, així que avui mateix ens hem passejat pel carrer Alfonso I, tot zona de vianants i comercial per excel·lència, i al final del qual, solemne, impressionant i totalment venerada, es troba la Basílica del Pilar. Hem entrat, hem mirat cada racó, cada lloc de pregària i respecte: Santa Llúcia, Sant Jaume, el Crist a la Creu... i la Verge del Pilar, on ens hem assegut una estona per demanar, com faig sempre, una millora personal i la protecció de la família i amics i de tots aquells que tinguin necessitats. A la dreta de la Plaça del Pilar, hi ha la Seu, Catedral de Sant Salvador, que demà visitarem més acuradament. A l'esquerra, l'església de San Juan de los Panetes, que estava tancada.

Evidentment, ens hem apropat al riu, l'Ebre, el "meu" riu i de tots, com la mar o el sol... M'ha sorprès l'amplitud, tot i que sembla que no té gaire fondària per les herbes que sobresurten amb facilitat per alguns llocs. Baixava ràpid, com si per dalt hagués plogut amb generositat... ja era fosc i no he pogut veure si hi havia algun ànec, però hem fet la caminada gairebé respirant Delta i hem contemplat fins a tres ponts, un de pedra molt maco i un altre anomenat Pont del Pilar. Demà pensem anar amb tramvia o bus a l'altre costat del riu, on hi ha moltes coses interessants per veure.

Hem dinat al Restaurant Umai, que és del hotel, i ho han fet força bé: un risotto molt digne i cua de bou al vi negre, que semblava fet de la Teresa, tronc de Nadal de postres i un Rioja de 13º que feia bon joc. És un quart de nou i ens hem assegut a fer una canyeta i descansar una mica... per avui ja hem caminat prou, demà més, encara ens manquen veure moltes coses de la llista, algun museu, restes romanes... tampoc cal tornar-se boig, però tot val molt la pena.