Vacances de Nadal

Avui, dia de flors, música, fotògrafs, pessebres, nadales, notes... i desitjos variats i veritables de pau i felicitat per a ara i per a sempre. Darrere queden tres mesos d'esforços i incerteses extremes, com per exemple voler-se carregar la immersió lingüística, després de trenta anys d'èxits sense precedents. Recordo, com no, als meus companya (bé... ara "ex") Albert, Montse, Txell, Marga, Jesús, Senserric, Germà Lluís..., per anomenar alguns professors-persona, totalment significatius, i els reconec la seva dedicació, la seva gràcia, la perfecta interpretació del Caràcter Propi de La Salle, tot i les retallades i la manca de la més mínima consideració a una feina que és sagrada.

Bé, la Teresa ja és a casa... a partir d'ara els ritmes seran diferents, les sensacions també i, si a més els joves ens fan les oportunes visites, la vida és, serà, encara més meravellosa. Són els primers Nadals que la Teresa i jo passem sense pares, vull dir també sense els meus. Ara anem de parella de fet per a tots els fets, fins i tot estem casats i vam dir que sí, sense cap dubte, i ens van tirar arròs i vam anar a Cadaquès... i tal.

Penso amb l'Elvira, al cel sigui, que m'acompanyava a fer el cigarret sota el til·ler i, per aquestes dates, em passava les notes a l'ordinador, quan la meva vista em feia ballar les lletres... després, també ho feien la Marga, la Txell, la Carme... companyes entranyables, mestres exemplars, persones excel·lents. La Salle Reus, quaranta-un anys, tota una vida. Molta felicitat per tothom, us la desitjo de tot cor!!