Dies de pau

Som a casa, fa una bonança amb boira típica nadalenca... anit en feia molta, de boira, gairebé no es podia circular per carretera i, a Barcelona, es van suspendre alguns vols per mala visibilitat. Pensem anar a dinar a Ca l'Amadeu amb el Pere, que no ha estat des què ho han tornat a obrir... és tota una garantia i ens felicitarem el Nadal com cal. M'he afaitat i ara la Teresa és a la dutxa, farem un cafè, mirarem els diaris... Avui Mas serà investit com a President de la Generalitat i en uns dies confeccionarà el seu govern, on Esquerra li demana que els consellers tinguin un marcat perfil sobiranista i europeu. Les espanyes no hi creuen en aquesta configuració, però la Democràcia sí. Estaria bé un respecte, fins i tot de la Constitució i tota la seva claca, envers la Democràcia, que és la voluntat del poble. Demà és Nadal, un bon dia per començar a caminar en llibertat cap a Europa...

Haurem d'anar a comprar alguna cosa per al dia de Sant Esteve, no gaire cosa que ja estarem prou plens... La Teresa fa un sudokus dels difícils i jo vaig escrivint les meves felicitats quotidianes, felicitats amb disfressa i amb pensaments de tants moments gloriosos i no tant llunyans. Sembla que ara és l'espai propi de la pau, tothom corre i ve i ocupa el pla, i abraça i prem un cercle d'amor viu i en plena flama. Hi som tots i amb la millor cara de dilluns festiu, és la millor cita, la cita per excel·lència, perquè així és catalogada la llum, la claror que representa la flama de l'estima total i veritable. A l'Amadeu, fill, li portarem una foto on surt el seu pare amb nosaltres que ens vam fer en una de les estades de fa un parell d'anys.

M'acaba de trucar el germà Lluís, sincer, noble, correcte, entranyable, prudent, bondadós... possiblement el germà de La Salle que més m'ha arribat al cor perquè representa millor que ningú allò que Sant Joan de La Salle ens va mostrar tan generosament. M'ha recordat l'espai que he deixat al menjador i que encara no ha ocupat ningú, també les nostres passejades pel pati en la recerca sempre de les millores possibles en benefici de la canalla. El cor m'ha bategat feliç i complaent en el record. Estic gaudint del moment, tinc un benestar gairebé impropi... penso que ma mare m'ajuda a restar així, ella sempre volia la pau i el bé per a tothom, com el pare. Cada cop que em sento bé i em trobo millor veig els pares, amb el seu somriure únic de complaença que em reconforta i, sobretot, m'acompanya amb la Teresa i els joves i tota la família. Ha trucat Carme (cosina de la Teresa) i Mar de Tarragona, l'Albert ha fet un missatge de felicitació, tothom m'ha recordat per correu, i jo també. Demà és Nadal i, com diria el germà Grau, que no manqui a ningú l'alegria del cor per ara i sempre...