A casa meva i al meu llit...

...que no fa dos metres d'ample,però si un i mig. La casa nostra és a Tarragona, que no té que envejar res a ningú... ciutat imperial i emmurallada, perfumada de Mediterrani, super-romana per tots quatre costats, té una bellesa incomparable quan observes, des de qualsevol dels molts miradors que hi ha, les panoràmiques de mar i muntanya que contempla la nostra Imperial Tarraco.

Avui descansaré, tinc una mica de mal al coll, a la part de les cervicals... deu ser, suposo, una barreja de tot: caminar pels poblets costeruts de la Garrotxa, també del fred intens de les nits i matinades, tot i que ni circulàvem molt per la nit ni matinàvem massa, potser també del llit immens, una mica més tou del que estic acostumat. Bé, he dormit fins les deu, he anat a esmorzar i a llegir els diaris esportius... El Barça va guanyar (1-2) a Sevilla, al camp del Betis, fent una bona primera part i una segona on vam estar a punt d'empatar. Messi va fer dos golets més, de geni, d'aquells només al seu abast, i ja ha superat en un gol el rècord que durant quaranta anys ha tingut l'alemany "Torpedo" Müller de nombre de gols fets en un any natural.

No tenim Mercè, només vindrà un parell de dies, quan la Teresa surt a les dues, així que hauré de fer d'amo de casa. No crec que tingui gaires problemes per confeccionar la planxa i verdura que dinem habitualment i, si s'ha de fer algun guisadet, la super Teresa ho pot deixar fet per la nit. De totes maneres, la sensació d'estar sol a casa em convida a reflexions variades i a mirades als espais, ara buits, a escoltar veus, ara mudes, músiques... Recordo que, quan vivia sol a Reus, sempre em posava la tele o la ràdio, tot i no ser a la mateixa habitació, perquè em feia sentir acompanyat, com si a casa hi hagués algú més que parlava allà al costat.

És un quart d'una i la Teresa avui surt a la una. He anat a comprar dues hamburgueses de vedella i les farem amb un tomàquet amanit i una mica d'enciam, unes mandarines del meu hort i... a córrer. A la tarda anirem a comprar i confeccionarem la setmana, els menjars, l'horari de la Mercè i d'altres coses que comporta la vida social i administrativa. Però tranquils, jo no sóc com aquell senyor que ens vol espanyolitzar, que és més brau com més el punxen perquè, evidentment, jo no sóc un toro, jo parlo clar i en català i ho seguiré fent i també escrivint. Demà, si Déu vol i les cervicals i el coll no diuen el contrari, farem exercici. Ja tinc ganes de trobar-me amb la gent del barri i amb la coca-cola zero...