dissabte, 15 de desembre del 2012

Casa, pessebre i fuster...

Dissabte de festa i casa, sense joves però amb Teresa total cinc. Hem dormit fins les deu i hem anat a esmorzar, de gra lleuger, i a llegir els diaris... Sembla que Esquerra Republicana i Convergència i Unió estiguin condemnats a entendre's. Suposo que seran prou intel·ligents per arribar ja d'una vegada a ferms acords per governar i preveure la data de la consulta, facilitar la investidura i com tractar la gairebé irreversible situació econòmica. Si no és així, tornarem a més del mateix i agreujats per variades i diferents formes d'agressió cultural, social i econòmica. El ventilador només acaba de començar, cal aturar-lo, però amb passos ferms i segurs, democràtics i europeus. El Barça juga demà a les nou del vespre, al Camp Nou i contra el segon classificat, l'Atlètic de Madrid. Tradicionalment, sempre ha estat un partit fantàstic i ara arriben amb molt bona forma tots dos... Falcao i Messi, prudents i senyors, tractaran de parlar sobre la gespa, serà un plaer de veure'ls, sobretot si guanya el Barça.

Després hem anat a La Pineda per veure un preciós pessebre de sorra que ens ha encantat. En realitat és una representació teatral d'un pessebre que es conserva molt bé, tot i la pluja i el vent d'aquests dies. Són les dotze i ja som a casa. La Teresa farà un arròs amb sípia i costella, que fa mil anys que no en fem i em fa tota la il·lusió del món, tanta que potser triaré un vinet adient, sense dir res, a mode de sorpresa màgica. Hem trobat un fuster que és un manetes i també sembla bona persona i atès. En un tres i no res, ahir, ens va arreglar algunes cosetes d'aquelles que es van espatllant per la casa i que cal reparar aviat. Aquesta tarda vindrà per acabar la resta. Tota una troballa i, a més, és del barri, i jo sempre he pensat que s'han d'afavorir els serveis més propers.

La Teresa i jo parlàvem de programar una mica els caps de setmana... sempre hi ha alguna exposició artística, cultural, d'antiguitats, alguna fira alimentària de productes típics, també algun museu que no hem vist o fa temps que no veiem, el port, on sempre fan activitats que mai ens assabentem, o la catedral amb el seu interior i els seus voltants, el mercadet de Bonavista amb tranquil·litat i temps... Suposo que a Tarragona deu haver-hi, per algun lloc, un fulletó que respongui allò de Què es pot fer? o On es pot anar? Estaria bé, després un fa el que vol, fins i tot dormir o caminar per la Rambla i tocar ferro... i veure el meu mar i de tots, únic!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada