Apreciant l'espai

La idea era fer bici, però feia més vent que ahir i m'he quedat al llit, de metre i mig, fins les deu. He anat a esmorzar a la grangeta i després volia fer un tomb pel Serrallo, però a meitat del camí he canviat de parer i he anat cap a casa. La Mercè va fent coses (ara només ve els dimarts i els dijous) i jo sóc a la sala de maquinetes variades contemplant embadalit els meus quatre geranis de colors, que resten a l'hivernacle cinc estrelles i ho agraeixen fent flors brillants i arrodonides d'una bellesa espectacular. No, no els importa que siguem a punt d'entrar a l'hivern, ara acabo de comptar trenta flors: blanques, rosades, vermell vellut i un altre gairebé butà... Preciós, sí senyor, es fan mirar i a mi m'agrada fins i tot l'olor.

Estic redescobrint i apreciant l'espai, aquells espais que tothom tenim i que ens són una mica propis. Sóc a la meva taula, de la sala de la Teresa (reina del teclat i del tic tac), ubicat a l'esquerra de l'ordinador central, des d'on la meva informàtica, ratolí en mà, dirigeix els nostres móns i els de la seva escola, vull dir, telemàticament. La Mercè acaba de marxar, ja sóc sol, ja he sentit algun soroll però no he anat a veure res. Després, a la taula del menjador, a l'habitació dels pares, on ara tinc les meves coses d'esport, hi vaig sovint i sempre faig un somriure trist, però d'ull viu, dolgut i esperançat, pel que no vaig fer i pel que sí vaig aconseguir. En redescobrir els espais, s'omplen de significat... Als àpats que fem a casa sempre seiem al mateix lloc i ens familiaritzem en tot allò bonic i agradable que tenim pels voltants, fotos, llibres, quadres. A l'escola també ho feia així... era com una mania, que tots respectàvem, amb el germà Lluís a la dreta i el germà Polo a l'esquerra, entra d'altres molt benvolguts... era el meu espai, vaig ser feliç entre amics i bona gent.

Són tres quarts d'una i avui la Teresa surt a les dues... és el seu dia bala perquè a les tres ha de ser a l'escola un altre cop. Així que a fer d'amo de casa toca. Faré el dinar: bajoques, amb una patateta i una ceba (per a mi) i un ou dur, i de postres un iogurt Vitalinia i un Danacol. A la tarda tenim previst donar un cop d'ull pel Carrefour i agafar alguna cosa en previsió de les festes. Segurament passarem el Nadal a Tarragona i per Cap d'Any anirem a Deltebre, a menjar canalons en record dels sogres, i després quedarem un dia per fer un dinar familiar com ho solem fer cada any... Aquests seran uns Nadals amb molts buits, però que s'omplen de records i emocions i es regeneren en l'obertura i l'estimació...