Amor...

M'agraden totes, la que més... la meva dona, i sóc d'amor fàcil, ho faig sense problemes, veient sempre la part atractiva de qualsevol forma de vida honesta. La meva darrera part del cor s'ha quedat a Saragossa... la ciutat, la seva gent, la seva parla, el seu menjar, el seu vi, la seva gràcia de diminutiu dolç i espectacular tendresa, les seves esglésies de torres guarnides d'art, campanars que rasquen el cel i toquen glòria, Goya que és un tot a part, geni total...

La gent, a partir de les vuit de la tarda, surt de tapes, una família amb bessons i un altre en braços, la Teresa i jo davant d'un remenat d'ous estrellats amb pernil de Terol, i cada cop entra més gent... i el Tubo és ple de gom a gom, i no perquè sigui estret, ni molt menys. Saragossa, ciutat plena de persones al carrer, edificis uniformes i plens d'història, poble amb riu i jota, seu oficial de la noblesa, un encant, una delícia...

El cambrer que ens ha servit ha volgut posar-nos un mantelico, perquè fa més de sopar i la noia rossa de l'Umai, que es pot mirar de cap a peus, ens ofereix unes hierbicas, tot dient que són un bon digestiu. Aquí tienen el papelico de la compra, diu el senyor de la botiga dels records. La Pilarica o Los mañicos són noms de diferents botigues de tota mena.

Demà enfilarem cap el desert de Los Monegros, de terra blanquinosa i gairebé deixada anar, i sense pobles. Travessarem part del territori d'Osca i dormirem a Tarragona, que també és el meu amor. Però ara ja en tinc un més: Saragossa!!